K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

13. A l’inici del capítol XVII, i en vistes al previsible final de la situació de domini dels
nazis en el camp, es constitueix secretament un comitè internacional de protecció i
d’ofensiva. Llegiu aquest capítol i assenyaleu qui forma part d’aquest comitè i amb
quines finalitats es crea.
5.2.4. Altres víctimes amb nom propi
En relació amb la condició i l’actitud moral que cada personatge adquireix dins el camp
de concentració, Primo Levi, un dels representants de l’anomenada “Literatura
concentracionària”, va establir una classificació global dels personatges entre
enfonsats (que són els que es mostren vulnerables a les lleis del camp, físicament i
intel·lectual) i els salvats (capaços de saltar-se aquestes lleis i de sobreviure
perversament, tot aprofitant una situació de privilegi i a costa de la resta de presoners).
En el cas del nostre autor, aquesta classificació apareix amb diversos matisos, ja que
Amat-Piniella presenta els personatges en relació amb uns determinats models morals
que, segons el cas, o bé accepta i justifica o bé condemna directament.
1. Cerqueu informació sobre Primo Levi i contrasteu la seva tipologia de personatges
amb la d’Amat-Piniella.
2. L’autor de K. L. Reich presenta:
− personatges salvats pel fet que sempre mantenen la seva integritat moral, tot
i que no sobrevisquin (Francesc, Werner i August), la qual cosa els converteix
en referents positius;
− personatge enfonsats (Ernest i Vicenç), que han perdut la dignitat moral en el
desesperat intent de millorar la seva situació en detriment de la resta de
companys, i
− per efecte d’uns i altres, i a través de tots, l’Emili, que esdevé el personatge
aglutinador que evoluciona a la novel·la al costat dels lectors i que, al final, es
converteix en el símbol absolut del testimoniatge dels supervivents del camp i
acaba sent l’anomenat «Home nou» amb un recobrat gust de la vida.
Debateu aquesta tipologia a classe.
5.2.4.1. L’Emili
Per a la construcció de l’Emili, aquest personatge complex i rodó (en el sentit que
evoluciona contínuament al llarg de la novel·la), Amat-Piniella parteix de la suma de
dos referents reals (a més de la pròpia experiència i de punt de vista que va mantenir
en la seva estada a Mauthausen i als camps dependents): d’una banda, el dibuixant
Josep Arnal Cabrera (Barcelona, 1909 - Antibes, 1982), col·laborador, entre d’altres,
de Papitu i de l’Esquetlla de la Torratxa, i, de l’altra, Francesc Boix (Barcelona, 1920 -
París, 1951).
1. Cerqueu informació sobre aquests dos personatges i establiu tots els paral·lelismes
possibles amb la biografia de Joaquim Amat-Piniella.
2. En el cas de Josep Arnal, feu una recerca de les seves col·laboracions a la premsa
de l’època. Indiqueu igualment altres intel·lectuals catalans que van ser deportats als
105