K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

Catalunya el 1948, on troba un país derrotat i empobrit pel
franquisme.
4. A partir de l’auca que Joan Vilamala (text) i Dani Hernández (il·lustracions) han
dedicat a la biografia d’Amat-Piniella, i que podeu consultar a la web
http://www.auques.cat/auques.php?auca=amat, escolliu la biografia d’algun dels
intel·lectuals indicats en l’exercici anterior i, per grups, elaboreu una auca a partir
també de la trajectòria corresponent.
5 Redacteu un escrit crític i d’expressió íntima dels sentiments a partir d’aquestes
paraules de Pere Calders en el moment de passar pels Prats de Molló, tot fugint de
Catalunya:
Em veig obligat a fugir de tot el que estimo i tinc tanta ràbia i tanta pena que
ploro amb els ulls ben secs i no em doldria gens morir-me. El Pirineu és ara
l’esvoranc del gran esquinç que desfà Catalunya i amb ella la nostra vida
25
“Fons Pere Calders”, UAB Bellaterra
6. A partir del següent retrat de l’exili, cerqueu informació sobre les diferents
possibilitats d’escapada d’aquella sortida que tingueren els refugiats de la Guerra Civil
una vegada a França:
Els refugiats catalans i espanyols que van marxar cap a Mèxic, Xile o la
República Dominicana constituïen una minoria molt seleccionada enfront dels
centenars de milers que van haver de quedar-se a França, molts dels quals
romanien encara en camps de concentració quan, finalment, va esclatar la
Segona Guerra, Alemanya va envair França i va ocupar més de la meitat del seu
territori.
Agustí Pons, Pere Calders, veritat oculta 6 (p. 172)
7. Llegiu aquesta descripció dels camps francesos feta pel mateix Amat-Piniella i
responeu les qüestions següents:
Als camps francesos, estàvem en unes condicions bastant dolentes, s’acostava
l’hivern, no teníem roba i començàvem a passar força fred. Les barraques
d’aquells camps de França eren com caixes d’ous. Passava el vent i la sorra per
tot arreu. T’adormies damunt la sorra tapat amb una manta i a l’endemà t’hi
trobaves colgat. És clar, en aquestes condicions no pots viure gaire temps. I els
francesos s’aprofitaren per a captar gent per a les companyies de treball. Et
donaven un petit sou, una cosa com mig franc, però rebies més bona alimentació
sense ser bona del tot; tenies roba i podies anar net. Ni tampoc agafaves polls.
Montserrat Roig, Entrevista a Amat-Piniella (24 de juliol de 1973)
a) Indiqueu què és el que feia dolentes les condicions de vida als camps francesos.
b) Amb què compara Amat les barraques on vivien? Per què creieu que ho fa?
6 PONS, Agustí. Pere Calders, veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 1998.