K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

1. LA HISTÒRIA D’UN TEXT AMB HISTÒRIA
1.1. La literatura concentracionària
K. L. Reich forma part de l’anomenada «Literatura concentracionària», és a dir,
l’escrita des de l’òptica dels supervivents de l’Holocaust. Com a autors representatius
d’aquest tipus de literatura, a més d’Amat-Piniella, trobarem Primo Levi, Imre Kertész,
Robert Antelme, Jorge Semprún, Hannah Arendt i Elie Wiesel, entre d’altres.
1. Cerqueu informació sobre aquests autors i sobre les experiències, viscudes en
primera persona, que els van dictar algunes de les seves obres.
1.2. Els «il·lustres censors»
1. Un dels trets que aquests autors tenen en comú ha estat la dificultat de poder
publicar les seves obres a Europa. En el cas d’Amat-Piniella, hi hem d’afegir tres
impediments més. Indiqueu-los també a partir de la lectura de la introducció de l’obra
que estudiem.
2. Per tot plegat, i tot i que va enllestir K. L. Reich a Andorra l’any 1946, una vegada
instal·lat a Barcelona el nostre autor va veure com la censura franquista no li permetia
la publicació de la novel·la fins a l’any 1963, disset anys després, i una vegada retocat
contínuament el text original:
a) Creieu que, després de tant temps, una novel·la que retrata uns fets històrics pot
perdre vigència? Raoneu per escrit la vostra opinió.
b) Debateu igualment la funció d’un censor literari. Considereu que és necessària
en algun cas? Per quina raó?
3. Llegiu aquestes paraules de Montserrat Roig, referides a K. L. Reich, i responeu les
qüestions següents:
Durant anys i panys la novel·la havia romàs, com conta Ferran Planes, al calaix
dels il·lustres censors. Aquests trobaven que la novel·la, gairebé autobiografia
del que patí Amat-Piniella en un camp d’extermini nazi, no era publicable per
“falta de objetividad”. I jo crec que fou precisament el seu deler per ésser
objectiu, equilibrat, per trobar l’harmonia entre la memòria malalta i la
comprensió d’un món trasbalsat, el que matà per segona vegada en Joaquim
Amat-Piniella, l’estiu de 1974. Feia gairebé trenta anys que havia estat alliberat
d’un camp d’extermini nazi i no havia pogut trobar la serenitat.
Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis 7 (p. 13)
a) Per què creieu que Montserrat Roig tracta els censors d’il·lustres?
b) A què es refereix quan parla de memòria malalta?
c) I quan parla d’un món trasbalsat?
d) Considereu que, després de passar quatre anys i mig en un camp d’extermini
entre la vida i la mort, es pot ser objectiu a l’hora de narrar uns fets patits en la
pròpia pell? Raoneu la vostra resposta per escrit.
7 ROIG, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977.
53