K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

Des de les seves primeres implicacions polítiques dins l’Ajuntament de Manresa i fins
a la seva mort, la vida de Joaquim Amat-Piniella va estar condicionada per una
aferrissada defensa de les llibertats i de la legitimitat democràtica. Així, tot i perdre la
Guerra Civil, la il·lusió de combatre el feixisme i derrotar-lo el va portar a l’Estat veí,
sempre amb l’objectiu de restablir la pau i retornar ben aviat victoriós i lliure a la seva
terra. L’esclat de la Segona Guerra Mundial i el que aquesta comportà, va complicarho
tot plegat.
1. A la «Nota de l’autor» (p. 81), Amat-Piniella esmenta els processos de Belsen,
Dachau i Nuremberg com a proves incontrovertibles del crim monstruós que el III
Reich alemany va suposar per a la humanitat. Cerqueu, en grups, informació sobre
aquests judicis i les principals conclusions i sentències que se’n derivaren.
2. A la mateixa introducció, l’autor fa referència a l’expressió indesitjables (p. 82) en
relació amb els milers d’exiliats que, com ell, caigueren en mans dels alemanys
després de creuar els Pirineus i de treballar a França, abans que fos ocupada pels
nazis:
a) Per quina raó creieu que rebien aquesta denominació?
b) Què vol dir l’autor quan es refereix a l’aportació espanyola al carnatge hitlerià?
(p. 82)
3. En diferents moments de la novel·la es fa al·lusió al desenvolupament en temps real
de la Segona Guerra Mundial. Relacioneu els següents fragments de K. L. Reich amb
l’episodi bèl·lic que s’hi aproximi més, dels relacionats a continuació:
Fragments de la novel·la
Fragment 1
Per què, doncs, en baixar del tren, després dels dos dies de viatge, apareixien uns
alemanys nous, ben diferents dels coneguts? Per què aquells cops de culata, aquelles
puntades de peu al cul, aquell baladrejar, aquelles precaucions? Tothom hauria baixat
del tren sense tantes presses, i potser la formació hauria estat més fàcil i tot amb els
ànims menys esporuguits.
—Deuen haver tingut una desfeta al front –insinuà un veí. (I, 88)
Fragment 2
Ell creia en un final feliç; en tenia una necessitat per a coronar l’edifici optimista de la
seva fantasia, probablement massa simplista: l’avanç fulminant dels exèrcits anglesos i
la revolta nacional dels oprimits. (II, 120)
Fragment 3
La conversa versà sobre la marxa de la guerra.
—Els italians avancen per l’Àfrica del Nord –informà l’Emili–. Ho han dit per ràdio.
(VI, 182)
Fragment 4
També romania absent a les vicissituds de la guerra. Els Estats Units, el Japó... Els
alemanys eren al Caucas i en territori egipci... (XIII, 343)
39