Der Prozess der „sprachlichen Normalisierung” des ... - Traces

Glossar
...per engegar aquesta ofensiva de les tropes italo-alemany... (C 7, setembre 1982, 84)
L
lideratge, s - Führertum; Führungsqualität
...és que es critica des de fa temps el llideratge de Joan Reventós i es dabat a fons sobre l’orientació del partit. (T
717, 22.-28.4.1982, 4)
llibre-clau, s - grundlegendes Buch
...tingué un paral·lel en dos llibres-clau escrits en castellà... (SdO, abril 1979, 77)
llibre-homenatge, s - Buch als Ehrung (für...)
Llurs declaracions, recollides al llibre-homenatge abans esmentat, en són el millor exemple. (SdO, juliol/agost
1979, 40)
„lluchista“, s - Anhänger von Enric Lluch (Führer einer Fraktion
innerhalb der PSC)
A l’interior del congrés es formen grans corrents: els obiolistes o unitaristes, i ara els lluchistes o vinculats al
PSOE, o tal com els agrada: „nova majoria“. (T 717, 22.-28.4.1982, 4)
localista, a - provinzlerisch; bez. der Überbetonung lokaler
Eigenheiten
Una versió localista de la crisi portaria a enfrontaments interns inútils. (T 719, 6.-12.5.1982, 2)
lohpista, s - Anhänger der Llei Orgànica d’Harmonització del
Procés Autonòmic
...el xovinisme que pot dividir la comunitat catalana entre dretes i esquerres, entre lohpistes i antilohpistes. (T
715, 1.-14.4.1982, 4)
lohpització, s - Prozess der Durchsetzung der LOHPA
...denunciar el procés de lohpització... – són una arma en mans dels crítics... (T 719, 6.-12.5.1982,4)
M
macro-àrea, s - große Fläche; großer Raum
Així es pactaren tres nivells de direcció: la cúpula de direcció..., les set grans secretaries de coordinació o macroàrees,
i les secretaries nacionals. (T 723, 3.-9.6.1982, 3)
macroeconòmic, a - ökonomisch für große Flächen, Gebiete
Va exposar... els desajustos i fins i tot les incoherències que ben sovint s’han produit en la definició i aplicació de
les polítiques macroeconòmiques... (A 15.3.1981, 21)
mallorquinista, a - bez. einer für Mallorca vorteilhaften Politik
...un dels líders del moviment mallorquinista pancatalanista... (SdO, maig 1979, 45)
mallorquinització, s - Verstärkung der mallorquinischen Züge, Eigenheiten
Encara que la Setmana de Pastoral urbana no va tenir a Ciutat l’acceptació escaient, sí és ver que fou un escaló
més cap a l’assoliment d’una mallorquinització de la nostra Església. (SdO, gener 1979, 36)
193