Fiabe bergamasche - Vittorio Volpi
Fiabe bergamasche - Vittorio Volpi
Fiabe bergamasche - Vittorio Volpi
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
giorno ( 87 ) si decise a scacciarlo di casa e mentre il discolo pensava a<br />
qual partito dovesse appigliarsi vide capitargli dinnanzi un uomo, il<br />
quale lo invitò a volersi porre al suo servizio per un anno. Quell'uomo<br />
era un mago. Dopo lunghissimo tratto di strada il discolo non potea<br />
più reggere dalla fame; passa e passa dalle osterie, ma il mago ripeteva<br />
sempre: « Mangeremo più avanti ». Giunsero ad un albergo, ch'era ai<br />
piedi d'alta montagna. « Mangiamo qui, prima di salire il monte » disse<br />
il giovane; ma il mago seccamente rispose: « Non siamo lungi da<br />
un luogo dove si mangia bene e a buon mercato; colà caveremo il nostro<br />
corpo di grinze. Dopo faticosissima erta entrarono in una caverna;<br />
il mago levò una pesante pietra che copriva l'adito a stanze sotterranee,<br />
a cui spinse il giovane dicendogli: « Va', attraverserai alcune stalle,<br />
molte voci ti chiameranno, [ma guardati di prestar loro orecchio. Troverai<br />
in una greppia una vecchia lanterna, che porterai a me senza] ( 88 )<br />
la sent istà ûs, la fa ciamà quel dì lanterne e l'à fač ol barât. Ol mago l'à fač<br />
sóbet iscomparì 'l palàs cò la principessa e l'à fač restà lé sö la nüda tera 'l sò<br />
marît. Ol re 'l fa ciapà e 'l gh'à déč che 'l l'avrès mandât a la mort, se entro ün<br />
an e tri dé nó 'l gh'aés restitüìt la sò fiöla.<br />
Al s'è metît a girà, l'è riàt sö la séma d'öna montagna dò gh'era ü mago; al gh'à<br />
domandât se l'ìa 'ést (veduto) a passà ü palàs. Ol mago 'l gh'à respondît de nò e<br />
pò 'l gh'à déč: « Me so' 'l padrù de töc i rač (topi), adès i ciamerò per ved se ergù<br />
de lur sa ergót (qualche cosa) ». L'à tirât fò öna gran siglada (fischio, fischiata) e<br />
töc i rač i è vegnič, ma nissù sìa negót; alura l'à déč al viasadûr: « Tö sö ü de sti<br />
rač, chè 'l ta 'egnirà bu; va sö 'n quel' otra montagna dò 'l ghe sta ü mé fradèl, che<br />
l'è padrù de töc i gač, da lù tó pödire forse saì ergót ». Al töt sö e 'l va; al rìa sö<br />
la montagna de quel óter mago, ma gna da lü gne di sò gač nó l'à pödìt saì ergót;<br />
al gh'à però déč: « Tö sö ü de sti gač, va sö 'n quel'otra montagna dò gh'è ü mé<br />
fradèl, che l'è padrù de töč i osei ». Xé (Così) l'à fač. Ol mago, padrù de töč i osei,<br />
al tira fù öna gran siglada per ciamai. Du i è vegnìč tarde e per iscüsàs, i à déč<br />
ch'i era restàč incantàč a 'ed a passà ü bel palàs. Alura 'l mago l'à déč al viasadùr:<br />
« Tö sö ü de sti du osei che 'l te servirà de guida per troà 'l palàs che tó sìrchet ».<br />
Riàč sö 'l sito dò gh'era 'l palàs, al gh'à déč a l'osèl che l'indés a ardà dêt di finestre<br />
per troà la stansa 'ndó l'era só moér e 'l ga domandès cönt de la lanterna che lé<br />
l'ìa dač vià. L'osèl l'è 'ndač e pó l'è turnât a dì che la lanterna l'era sóta 'l cössì<br />
del mago che 'n quel momènt al dormìa. Sensa perdì tép ol rat al s'è metît a rösià e il<br />
s'è fač ü büs per indà 'ndel palàs; ol gat l'à sgrandit impo' 'l büs e l'è 'ndàč de<br />
dét a' (anche) lü. I è 'ndàč töč du 'n da stansa del mago; ol rat al gh'è saltàt söl<br />
lèč e 'l gh'à cassàt ol sò cuì (codino) sö per i büs del nâs per obligàl a strenüdà.<br />
Intât che 'l mago l'à alsât sö 'l có per strenüdà, ol gat l'à tiràt fò d' sóta la lanterna,<br />
e via! i l'à portada al viasadùr. Lü 'l l'à sgörlida e l'à comandàt che 'l comparès<br />
à mo' (ancora) ü bel palàs comè prima de fassada a quel del re; i s'è troàč là töč<br />
insèma, i à fač pastì e pastù,<br />
nò i me n'à 'nvidàt gna (nemmeno) ü bocù ».<br />
( 87 ) Segue una parola cancellata, non leggibile.<br />
( 88 ) Due righe del testo invadono il margine inferiore della pagina, qui sono fra<br />
parentesi quadre.<br />
377