02.06.2013 Views

Fiabe bergamasche - Vittorio Volpi

Fiabe bergamasche - Vittorio Volpi

Fiabe bergamasche - Vittorio Volpi

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

ölia piö tant bé, e a la tersa invece del vestìt al gh'à portàt ü candelér<br />

tàt grand che 'l pödìa stàga dét öna persuna. I l'à metìda lé 'n de sto<br />

candelér con del mangià per du o tri dé, e sò pader 'l dis: « Am la<br />

metirà 'n del fiöm; se l'è ira che l'è buna, ol candelér al se sprofonderà<br />

miga ». Bötàda 'n del fiöm, i ved che 'l candelér l'istaa sura l'aqua,<br />

e lé i la sentìa a cantà; la cantaa tàt bé e tàt bé che la inamuraa.<br />

I pescadùr i à pescàt ol candelér e i l'à portàt a ria. Al gh'era le 'l<br />

fiöl del re; lü 'l ved istó bel candelér e 'l gh'à déč ai pescadùr che 'l la<br />

ölìa lü. Al se l'è fač portà in da sò stansa. Lü 'l vüsaa a la matina a<br />

fas portà ergót de mangia i' lèč. In del candelér gh'era ü büsì, l'à ést<br />

che 'l fiöl del re 'l dormìa a' mò, l'è egnìda de föra, l'è 'ndàcia a töga<br />

sö 'l mangià e la e la s' l'è portàt in del candelér. Lü 'l sa desta föra,<br />

al ved che l'è passàt l'ura e 'l gh'à lé negót. Al se mèt dré a sunà per<br />

ciamà la servitü; i a rimpròera perchè i gh'à portàt negót. « Ma sé<br />

che m' ghe n'à pörtàt ». L'à continuàt la medésima storia per tre o<br />

quater matine; finalment al dìs: « Voi prope stà dest per ved impo'<br />

com'a l'è sta storia ». Manimà 'l sent ch'i fa cric in del candelér e 'l<br />

ved che 'l vé föra öna bela zùena. L'à spessegàt a saltà föra del lèč<br />

e 'l l'à brancada. Lé la gh'à domandàt iscüsa de töt e po' la gh'à cöntàt<br />

sö com'a l'è stacia a es dét in quel candelér. Lü 'l / l'à tegnìda lé, e<br />

sicòme 'l se faa semper portà de sura de mangià, i sò nó i sìa piö<br />

cossa pensà. Ü dé i ga domanda 'l perchè 'l mangiaa piö a tàola con<br />

lur, e lü 'l gh'à deč: « Voi tö moér, voi spusà quel candelér che gh'ó<br />

de sura ». Lur i à credìt che 'l fös deentàt mat, però i gh'à dič de sé.<br />

Quando i è stač denàč a l'altar, lé l'è egnìda de föra del candelér, e<br />

dopo spusada l'è turnàda a 'ndà de dét. Turnàč a casa i à fač ü gran<br />

disnà, do' l'era 'nvidàt dì re e dì siòre; in sti siòre 'l gh'era dét a' 'l<br />

pader de la spusa. Ol candelér i l'ìa metìt i' mes a la tàola; quand 'l<br />

va dét ol pader e i sorele de la spusa, a ved là quel candelér al gh'è<br />

ölìt vegn mal. I era töč a post e mancaa no' ma la spusa; töč domanda<br />

doe l'era, e lé alura l'è egnìda de föra del candelér, la s'è sentàda zo<br />

a mangià, e dopo ch'a l'à üt mangiàt i gh'à fač cöntà sö la sò storia.<br />

Töč i à déč che sò pader l'avràf meritàt la furca, ma le [ixé] buna<br />

com'a l'era, l'à déč: « Mé ghe perdùne; dì sčète 'l ghe n'à a' mò, me<br />

contente che nó 'l faghe xé piö con nigöna ».<br />

Ghita ( 44 )<br />

( 44 ) Le ultime otto righe sono bianche.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!