Fiabe bergamasche - Vittorio Volpi
Fiabe bergamasche - Vittorio Volpi
Fiabe bergamasche - Vittorio Volpi
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Si pronuncia eziandio Lönöč e Lösnöč, che credo debba spiegarsi l'un<br />
occhio = monocolo, cioè l'uomo d'un occhio solo ( 20 ).<br />
L'oselì che parla, l'aqua che bala e la pianta che suna ( 21 )<br />
Öna ölta 'l gh'era öna regina; l'èra édoa e la gh'ìa ü fiöl. Stó fiöl l'à<br />
tölt moér; l'è stač insèma 'mpó e pò 'l gh'è tocàt de 'ndà a la guèra.<br />
La sò mama la pödìa miga èd ista spusa; l'è comè 'l sólet che sücéd<br />
tra nöra e madòna. Passàt quac mìs che l'éra vià 'l fiöl de la regina,<br />
la spusa l'à compràt öna sčèta. La regina l'à scréč a sò fiöl disendo<br />
che 'l gh'éra nassìt öna creatüra e che lé ( 22 ) la [la] l'ìa facia mör,<br />
perchè la parìa öna bestiöla; invece la l'ìa bötada 'n d'ü fiöm. Al gh'éra<br />
öna faméa, nóma marìt e moér, e i desideraa de iga ü quàc fiöl; i à<br />
pò troàt la sčetìna che l'éra stacia bötada 'n del fiöm. Ün an dopo i n'à<br />
troàt ün óter a' mò 'n del fiöm, e quel pò l'éra 'l fradel de la sčèta.<br />
Lü 'l gh'ìa nom Belpóm e lé Marina. In del vegnì sö granč i s'è ciapàt<br />
a ölì bé compàgn de morùs e morusa. Ü dé ch'i éra 'n giardì, i vèd al<br />
rastèl öna ègia e i sent che la gh' dìs: « Sto giardì l'è bel; ma 'l sarés<br />
assé piö bel, se 'l ghe fös l'oselì che parla, l'aqua che bala e la pianta<br />
che suna ». Belpóm al s'è metìt in del có de ölì 'ndà a sircài, gnè nó<br />
gh'è stač nigü de persöadìl de nó 'ndà miga. Ona nòč, de nascùs, l'à<br />
tölt sö 'l sò caàl e l'è 'ndàč. Camina e camina l'è riàt in d'ü pràt pié<br />
de statöe, e 'l sa sent a dì da öna ègia: « Cósa fét' ché, Belpóm? ».<br />
« Com'a fàla a sai 'l mé nom quela lé? ». Nó l'à gna finìt de dì xé<br />
che l'è deentàt öno stàtöa de prèda. Intàt quei a ca nó i pödìa das<br />
pàs de nó saìn piö gne nöe gne noèla, e Marina, ü dé che nó la 'n<br />
pödìa piö l'à tölt sö a' lé e l'è 'ndàcia. / Dopo de ì caminàt e caminàt,<br />
la rìa 'n d'ü sito do' gh'éra ü palàs; la fa per picà a la porta e la s'<br />
sent a dì: « Nó pica miga ». Chi gh'ìa déč ixé l'éra ün osèl in gabia,<br />
l'osèl che parla. « Töm sö » al seguita a dìga, « e tö sö a' quel vasetì<br />
d'aqua e quel ramèl; pò 'ndèm ». Lé xé l'à fač e pò l'è turnàda 'ndré;<br />
l'è gnìda a troàs in del pràt do' gh'éra töte quele statöe de préda;<br />
e 'n del fale passà la 'n vèd öna che sömeàa afàč ol sò Belpóm. Ilura<br />
l'oselì al ga dis: « Bagnela co' l'aqua del vasetì ». Apéna bagnada l'è<br />
turnada de carne comè prima. Nò s' pöl dì quat a i fös contéč, e che<br />
( 20 ) Le rimanenti otto righe sono bianche.<br />
( 21 ) Una riga bianca separa il titolo dal testo.<br />
( 22 ) « Le » corregge un « la » sottostante; segue « parìa öna bestiöla », cancellato.