catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contrII>~cI6 clentlflca catalana a la inedlclna 1 clrurgla de guerra
cerradas. que I'any 1925 publica a la Pibuna médica española. En eiecte,
no aporta res de nou. Hom veu la m& d'un cirurgia que promelia. el qual
encara en una fase de formació. d'estudi de les innúmeres novetats sorgi-
des en el camp de la Patologia bel.lica, es troba amb I'obligació d'haver d'a-
frontar per forca uns esdevenimenls militars d'una singuiar envergadura.
Així. dones, apart d'oferir unes notes. que per altra banda trobaríem en I'a-
partat corresponent del tercer capítol de I'assaig. car les aportacions per-
sonals són minimes. la referencia es pot donar per acabada. En canvi. el
segon treball en litigi convé treure'l a la Ilum. per tot el que significa i repre-
senta en la Historia de la Paumatologia iberica: a pesar que una vegada més
s'haura de valorar succintament.
S'insinuava que Bastos en I'any 1932 publica La osteosíntesis, un llibre
el qual, sota el subtítol Estudios expel'imentales sobre su biología y su prác-
tica, causa impacte en els sectors ouirúrgics més preparats. La osteosín-
tesis, a pesar d'ésser un estudi allunyat deis dominis de la Cirurgia de Guer-
ra. s'endevina. al marge de suspicacies impertinents, que respon a les
experiencies viscudes després deis episodis bel.lics colonials. La factura del
llibre és difícil de precisar donat que en les notes introductbries no facilita
pistes. Pero, segons que sembla, la tasca experimental s'inicia pels volts del
vint-i-nou, i, transcorreguts un parell d'anys. queda enllestida. 0, tanma-
teix. a punt d'impressió. 6s a dic. la cosa s'engega. pensem, quan Bastos vis-
qud els desastres que arribaren al centre malagueny. En les feines ulteriors
que el lector ja coneix. Malgrat que en un article preciós. enormement il.lus-
tratiu, Visión actual del problema de los inválidos y sus soluciones. que apa-
regué poc abans d'esclatar el conflicte. redacta unes iniormacions franca-
ment optimistes. ReCerint-se als sentiments populars que despertaven els
invalids. entre una comrniseracló passatgera i una dolorosa sensació de
carrega social, reaccions patents després del divuit quan les ciutats euro-
pees es van veure plenes de baldats. a I'abric d'aquests fets contraposa que
per fortuna el país se'n havia Iliurat. Ho resum en unes Iínies que val la pena
transcriure: ",..Los pocos, afortunadamente. que nos deiaron nuestras cam-
pañas africanas no tenían por qué haber perdido el ambiente de simpatía
que siempre les rodearon las gentes. Al contrario. en nuestro país pudi-
mos aprovechar con calma y sin agobios todo lo que en beneficio de los invá-
lidos se había hecho fuera. Y tanto la obra de reconstrucción quirúrgica,
como la reeducación, se pudieron aplicar con todo cl entusiasmo y efica-
cia a nuestros inválidos de Africa". En conseqüencia. com lligar la preocu-
pació per unes qüestions d'osteosintesi amb uns resultats més aviat opti-
mistes? La resposla és molt simple. Bastos. a I'avantguarda deis
esdeveniments científics, a dos pams de guanyar una catedra de Patologia
Quirúrgica a la Complutense, que i'evilernament podrida Universitat espa-
nyola li nega en delriment d'elia mateixa. aquest gran cirurgia en un moment
biografic exultant no es conformava amb el coneixement que atorga una