catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contrlbucid clentíflca calalana a la medlclna 1 clrurgla de guerra
grant un trastorn psiquic en la psiquiatria de Guerra. surt a la llum una de
les ocupacions més humanitaries, protegir els malalts mentals, que Mira
efectua al llarg del conflicte.
La segona forma de reacció psicopatica la identifica amb I'alcoholisme.
entenent que el subjecte entrava en aqueixa fase al sentir "... la necesidad
de alegrars se^^ cada vez con mayor intensidad y frecuencia. hasla
hacerse incapaz de cumplir sus deberes militares. o tener que llevarlos con
una botella cerca". Naturalment, no caurem en I'error d'estendrens respecte
a si I'alcoholisme esta en connexió amb les personaiitats psicopatiques. Els
coneixements de Mira sobre la qüestió han eslat cientificament refets, completals
amb una serie de recerques determinants. Bastara apuntar. per
exemple. que Mira inconscientment i pragmatica treballa amb la classificaciá
que E. M. Jellineck posa en voga a la decada dels seixanta. En canvi,
els tractats més moderns, com els de G. Edwards i N. S. Miller prenem
percas, no dirimeixen taxalivament que I'embriaguesa pugui ésser una reacció
psicopatica. Malgrat que en determinades ocasions s'estableixi que I'embriaguesa
sigui una reacció psicopatica. No. La contribució miriana al lema
es xifrara en el programa que posa en marxa pera combatre tan terrible
plaga: sobre el paper un dels primers. o el primer en I'accepció estricta del
terme, que es consigna en els annals de la Psiquiatria b6l.lica.
- 484
D'entrada, Mira disposa que tots els combatents sorpresos en esta1 d'em-
briaguesa. sense excepclons, aquesl accident havia de constar en les seves
targetes d'identificació. lnclús arnb un distintiu ciar i especial. A partir d'a-
leshores quedaven sotmesos a una vigilancia discreta. Sota la jurisdicció
dels oficials i del metge del regiment, els quals s'encarregaven d'escatir si
havia eslat accidental, en cas contrari eis mdbils de I'alcoholisme. i, per
últim, en cas positiu determinar el grau d'assenlamenl de la dependencia
alcohdlica. En el transcurs de les primeres diligencies es procurava remeiar
la situació sense massa complicacions, gairebé tuna forma amical. Per bé
que en ben poques ocasions, perno dir comptadissimes, s'aconseguien resul-
tals satisfactoris. En la millor de les vegades lemporalment esperancadors.
En el fans. la utilitat d'aquesta vigilancia medica estrebava en el control que
s'establia en la tropa. En els casos greus es subministra un licor amoniacal
anisat al cinc per cent. que segons és facil imaginar tenia uns efectes minims.
Car, al16 en principi més eficac. era separar i disgregar els grups de borrat-
xos, diguem-ho amb tota cruesa, destinan1 a cadascun un company espe-
cialment elegit que apareixia per casualitat. Ara, sobre la marxa. també
es manifesta insuficient. La majoria. quasi la totalitat de dips6mans. s'ha-
vien d'evacuar a centres de recuperació. Arrossegant ja lesions encefali-
ques, hepatiques i vasculars. Mira, a la vista dels pobrissims resuitats asso-
lits. estudia altres mesures: mes. la marxa adversa del conflicte ho escapga
definitivament. seguint una tatídica regla de tres que en les pagines de I'as-
saig ha sortit innúmeres vegades.