catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La conlrlbucld clcntiflca catalana a la medicina i cirurgia de guerra
la inlegritat de la persona. Certament, una pressuposada benignitat de les
lesions psíquiques no justificava. de cap de les maneres. la idea o creenca
que els neurbtics de guerra es poguessin integrar rapidament al front o en
els serveis auxiliars. Sobretot coneixent que sense despeses exagerades de
temps s'aconseguien guariments encoratjadors. El secret estava en una tria
rigorosa. i no per aixb laxa, dels ingressos estipulats. Sacristán ho justificava
al diferenciar que esdevenia "... el filtro primero absolutamente indispensable
para la recta selección de material clínico. La admisión forzosa de
enfermos de otra clase que no corresponda a este criterio de selección constituye
una grave falta que obstaculiza en modo superlativo la actividad terapéutica
del encargado de la sección. desvirtúa totalmente su función y puede,
incluso. llegar a esterilizar totalmente". Sumant que I'autor adhuc
experimenta els efectes beneficiosos. que prodigava barrejant neur6tics
de guerra a punt d'ésser donats d'alta amb els recents ingressats, considerem
la segona fase terapeutica.
Descansava sobre la preparació psíquica del neurbtic. Després d'un breu
espai de temps en el qual el pacient reposava al Ilit. amb I'ajuda d'una medicació
sedant més O menys intensa, se'l sotmetia a un gran estat afectiu d'expectació
i d'espera. En aquesta fase de preparació I'ambient assossegat que
446 es respirava a la clínica era un factor fonamental. En canvi, es mostra eclec-
-
tic amb els metodes psicoteripics. Pesque. havent-ne assajat alguns. verifica
que aplican1 qualsevol sistema el percentalge d'exits rondava el noranla
per cent. No es marcaven diferencies notables entre la hipnosi. I'avui
uitalment abandonat metode de Kaufmann, narcosi suggestiva. ergoterapia,
etc. Allb correcte era que "... el psicoterapeuta de guerra, sea uno u otro
el método de su elección, debe afirmar con energia. en todo momento y ocasión
y con fuerza convicliva. ante el enfermo, su curación. Quien no sea
capaz de sostenerse en esta actitud, a partir del diagnóstico de la alteración
neurótica. fracasará ruidosamente en su función psicoterapéutica".
Sacristán. a i'inlroduir els elements de preparació de la terap&utica. es maniresta
extremadament cautelós. Exageran1 els més mínims detalls. com, entre
altres. mai no delegar el tractament. instruir al personal subaltern pera no
contorbar unes condicions suggestives. etc. Per bé que la disposició més original.
perno dir inedita, fou aillar el neurbtic de guerra abans de la primera
sessió terapeutica. En aquest interval no li estava permes rebre visites.
Els quadres rebels inclús se'ls mantenia en una cambra fosca esperan1 que
demanessin les cures psicoter~piques, una decisió en la qual Sacristán hi
posa moilemfasi: amb la salvetat que abans de prescciure-ho s'aconsellava
una revisió exhaustiva del diagnbstic inicial.
Referent a la duració del tractament. el nombrr, de sessions que feien
falta pera assolir el guariment total. l'autor no s'alreví a marcar uns terminis
de temps exactes. Depenien de les caracteristiques de cada malalt, i.
en el seu defecte. del contingent d'ingressos. Sense ometre la capacita1 i