catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

L'aportaclb local a la pslqulatrla de guerra, la part~c~yaclb d'Kmll1 Mlra
normes que es van adoptar en un curtíssim espai de temps. sinó una prova
més de I'eficacia i prestesa amb que es van moure els responsables de
la Sanitat republicana: fent constar que el projecte de Bordas i Jan& queda
absorbit pels programes que a conlinuació s'examinaran, llevat d'alguns suggeriments
sobre terapButica ambulatbria. iniciem el segon apartat.
Histbricament, la reorganització de I'assistencia psiquiatrica durant el
trenla-sis. i parlem de reorganització valorant que sobre la practica s'equipararen
els nivells socials. presenta tres fases perfectament definides. A
pesar que en alguns reductes de temps la continuitat sembli esborrar-les,
projectant la falsa apafenca d'una progressió indivisa. De cap de les maneres.
El pas dels fets, subjecte al rigor metodolbgic. denota que es produí
un ordre d'actuacions Ibgiques el qual té la virtut de facilitar la relació. En
canvi. i cvnsti que I'escorcoll no ha esta1 aigua de roses. documentalment
només hi ha quatre articles sobre la qüestió. Sospilem que una migradesa
informativa tan evident. palpable. 6s capac d'aixecar suspicacies, recels
respecte a la manca d'armes pera atacar un període psiquiitric condicionant.
No obstanl aixb. els dubtes es dissipen al comprovar la quantital de
dades que sortosament aporten els escrits: aplegant les vicissituds ja conegudes
en els transcurs dels mesos inicials. i. per fortuna, les solucions que
es proposaren. 41 1
Cronolbgicament. la labor de reorganització psiquiatrica en terres cata-
lanes comen$,$ a partir del mes de setembre. poc més o menys. Sabem amb
certesa que a nivel1 de grups reduits es treballa a fons. vencent mil i un obs-
tacles. de tot tipus i naturalesa. Perb. extremant les precaucions. fou una
labor callada. silent. sense cap transcendencia pública. Prudentment. els
pvviessionals encarregats de la missió es dedicaren a reordenar les estruc-
tures psiquiatriques a I'abast. En Iínies generals, tracant unes disposicions
pera aprofitar al maxim els centres clínics i frenocomis existents. Ultra d'a-
daptar nous edificis a les necessilats dels pacients mentals en regim inte-
rior, i, en definitiva, conjuntar un programa d'actuació ampli i flexible. Ara,
tan sols pera posar-ho en coneixement de les autoritats sanitaries. jaque
volien estar segurs del que realment seria aprovat. No 6s sorprenent. per
tant. que les primeres notificacions sobre I'assumpte sorlissin a la llum
durant el mes de marc del trenta-set. S. Vives, aleshores Delegat especial
dels Serveis de Psiquiatria de la Generalitat de Catalunya. en el Butlletídel
Sindicat de Metges de Catalunya publica Que ha fe1 i que fard la Generali-
tat de Calalunya peralmalalt mental, un escrit en el qual interpretant iliu-
remen1 el títol es dedueix que tenia més un caire propagatiu que no pas
medic en el sentit net de I'accepció. No endebades el document és la trans-
cripció d'una conferencia radiada, el dia 27 de mar5 del 1937, en una de les
emissores barcelonines. forman1 part d'una iniciativa pera tranquil.litzar
als ciutadans que ja comencaven a acusar els efectes psicolbgics de la guer-
ra. Parlicularment, en allO que ateny als traslorn mentals. Car. tot i reco-
-