catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

Nlvell rnedlc en els centres catalans ...
prioritats equiparables. No ometem que abans s'ha destaca1 la participació
del nostre home. figuran1 Corachán com a coautor. en un lractal sobre clínica
i lerapeutica quirúrgica d'urgencia. Doménech i Alsina, amb un criteri
biolbgic. divulga que els perills quirúrgics no provenien exclusivament d'errors
en les maniobres quirúrgiques. També sorgien. per exemple. a causa
de desequilibris en la laxa de clorurs i en les modificacions de la reserva
alcalina propia dels quadres inteslinals oclusius. O degut a les alteracions
fisiolbgiques del medi intern. Sobretot en els grans processos quirúrgics
d'ordre tbxic. En suma, I'aportació de Domenech i Alsina. tot i ésser priorithriament
experimental, s'ha de considerar tanmateix inclosa. i d'una forma
activa, en el panorama general que es presenta: no en va Domenech i
Alsina, a I'empar d'una formació científica sblida al costal de Pi i Suíier,
prengué par1 activa en els esdevenirnenls medics del trenta-sis.
Bellido, complelant les notes anteriors. dirigí un ingent nombre de recerques.
Des de i'ombra anbnima que projectava la seva volunlat de servei. Els
cent-lrenta escrits publicats. prenent les darreres recopilacions bibliogrifiques.
donen fe de I'asserció. Del binomi Pi i Suier-Bellido en sortí la base
de I'esplendida escala de Fisiologia catalana. que només la desfeta de la guerra
fou capac de desorganitzar. Sens dubte aquesta és una de les pagines més
negres que s'han escrit sobre la historiografia medita catalana. Perque, 65
molls dels components d'aquesta escola universitaria, foren mestres de mes-
tres en centres dels paisos que els van acollir. Particularment. segons
veurem. en les nacions sud-americanes. Creman1 etapes. advertida I'assi-
milació de la Fisiologia experimental. el seu ulterior desenvolupament. tan1
en I'ordre tebric com prhctic, és ja permissible encetar al16 que pertany a
la Medicina Clínica: u11 punt de parteoca indispensable, o si es prefereix
fonamental, sense el que hauria esta1 fictici superar. en el conjunt del pro-
grama. I'anterior i única presencia dels conceptes anatomopatoibgics en
el significa1 més restringit de I'expressió.
El maneig dels conceptes fisiolbgics en la practica medica. a més de com-
pletar els sabers organics. per damunl de t,ot significava superar els efec-
les, o les traves. d'un empirisme permanent. En la Cirurgia fonamentaren
els perills de practiques massa invasives. i, en la clínica. van ampliar I'or-
dre dels trastorns funcionals fins aleshores gairebé desapercebuts. En els
nuclis universilaris barcelonins, així com també en els centres hospitalaris
més avancats. la naixenca d'aquesta renovació científica en principies per-
cep a través dels comentaris sobre les rnaialties metabbliques. Junt amb les
caracteritzades per patocrbnies anfractuoses i portadores de deficits fun-
cionals. Sense esborrar. tot el contraii, la Patologia infecciosa a I'entorn
dels problemes profilactics, que van demanar el concurs del laboratori. En
efecte. la publicació dels Feballs de la Societat de Bioiogia dirigits per Pi i
Suñer, vint-i-dos volums apareguts periodicament entre eis anys 1913 i
1934. passen a ésser I'exponent, o tal com ara es repeteix el paradigma.
-