catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

Prlrneres actuaclons qulrórglques 1 rn&dlques en les llnles de foc
persistir. o furgar en detalls apuntats. exhaurirem les indicacions que es
deriven de I'article. Les precises per a arrodonir les notes previstes. Cautor.
en el cas d'operar. durant quaranta-vuit hores lligava el malalt. Una
situació anguniosa, pero. que evitava perillosíssirnes caigudes. És cert que
a vegades amb conseqükncies fatals. A més indica fervorosament I'administració
de sedanls en els operats que manifeslaven signes d'inquietud.
Curiosament. mai no valorava el factor temperatura que tan havia donat a
parlar. A despit d'acceptar que era molt més freqüent en els traumatismes
no intervinguts i en el síndrome d'hernia cerebral. Fenomen que presagiava
I'aparició de quadres meningoencefalítics. Resoludament, aqueix menyspreu
propedkutic costa bastan1 d'entendre. Sobretot. si es recalca que Lluesma
Uranga, coincidint amb De Martel, el relaciona amb una irritació
hipotalamica. En fi. I'autor torna a sorprendre valoran1 el caracter categoric
amb el que perllongava la pkrdua de coneixement: atorgant un folgat marge
de quaranta-vuit hores pera la recuperació del sensori.
Resta comentar la par1 de l'escrit destinada a les seqüeles. que lleva1 un
reduit nombre de casos arrossegaven uns traumatismes de tan gran magnitud.
I aquesta vegada deixant de banda una inherent cirrega de manifestacions
espectaculars. Lluesma Uranga, les qualifica con residus. advertint
que entre els més corrents es trobaven unes cefalees intensíssimes. 21,
molt rebels al tractament. i amnesies profundes. Admetent que poques mesu-
res terap&utiques es podien prendre, i que escasses vegades obeien als
analgksics, es limitava a indicar, junt amb les raquicentesis, injeccions endo-
venoses de solucions salines hipertbniques. Naturalment, dividí en quatre
grups. segons la localització de les lesions organiques. els trastorns que
podien persistir en els traumatitzats de guerra: centres do la paraula i del
Ilenguatge. centres auditius, centres visuals i centres de la'via motora pira-
midal. Breument. ja que no és possible ni aconsellable dilatar més I'analisi.
abans d'assajar una nota epicrítica final. és adient fer constar que Lluesma
Uranga, d'acord amb els tractats neurolt~gics més avanqats de ]'&poca.
subratllh que els traumatismes cranioencefalics de guerra eren molt més
greus. mortífers. que els produits en la vida civil. De la mateixa manera que
els bombardeigs aeris deparaven unes lesions més importants. que les oca-
sionades amb els altres projectils. Ara, erraria un hipoletic i maliciós lec-
tor pensant que les conclusions de I'autor són de caixó. Cauen pel seu pro-
pi pes. Al conlrari. Cautor esgrimeix unes particularitats anatomopatolbgiqnes
que SitUa amb propietat: un cop més, per consegüenl. estem davant d'una
de les tantíssimes observacions fetes en els nostres fronls, que la biblio-
grafia corresponent ha silenciat. és Iícit denunciar, moguda per una ignoran-
cia en certa manera justificable o per una serie de subtils omissions imper-
donables.
L'escrit de Lluesma Uranga. repetim Observaciones y experiencias clí-
nicas en las heridas de guerra del cerebro y del crheo. és un imporlantís-
-