catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contrlbucld clenllflca catalana a la medlclna 1 clrurgla de guerra
Sanitat naval, l'estat d'una situació medica que Ferrer Córdoba assenyala
amb propietat. Donant compte d'una manca de previsions sanitaries de gran
abast. Certament. I'escassesa de metges en les forces navals. en alguns
casos inciús es resolgué demanant que seguissin en els seus destins. prescindint
de conviccions polítiques. per simples raons humanitaries. Es més.
durant aquelles atziagues jornades. la posició moral d'algun metge esdevingué
decisiva en el moment d'adscriure el navili que atenia en un o en I'altre
bandol. Ferrer Córdoba. refereix un episodi. reblant les dades anteriors.
que mereix ésser transcrit: '"...Así. por ejemplo, en el caso del crucero ~Méndez
Núñezn. que se encontraba en Guinea. es decisiva la actuación del capitán
médico Manuel Loma Fernández. que es el único oficial que permanece
fiel a la República y a bordo. cuando los demás son desembarcados. De
los auxiliares de Sanidad, José Moreno sigue con el capitán médico. mientras
que Miguel Nieto desembarca en Guinea con el resto de latripulación".
Hi hagué altres casos sembiants. Pero. renunciant a les anecdotes. passem
a xifres concretes: necesshries pera assentar un estat de coses.
Segons la relació que proporciona I'Estado General de la Armada, abans
del trenta-sis la Sanitat naval comptava amb 58 metges, 2 farmaceutics, 20
en I'escaiafó d'auxiiiars i 75 suboficials. Sumant el remanent de insurreccionats.
amb la dotació que queda sota ies ordres de la República. les pos-
- 154
sibilitats d'actuació en la mar eren irrisbries, Inclús en els primers moments
11 metges que treballaven al Ministeri de la Marina a Madrid, despatxant
afers burocrhtics. s'hagueren d'incorporar a la base naval de Cartagena.
Logicament. insistint en el trasllat de ferits de guerra. en principi I'única
soluci6 descansava en reclutar melges d'altres exercits. Pero. admes un cert
grau d'especialització pera exercir en un vaixell. era la propia Marina la
que havia d'arranjar el problema. Consta que es feren esforcos. Aconseguint
incrementar la plantilla; malgrat que la situació apremiant. marcada dia a
dia pels esdeveniments, motiva unes incorporacions indiscriminades.
Recollint prossecucions concretes, que responguin als esforqos suara
advertits. la nau Artabro fou el primer Hospitai fiotant del que disposa el
Govern de la República. Degudament adaptat a les exighncies sanitaries.
durant el mes d'agosl del trenta-sis. a principis de setembre salpa pera
cobrir serveis en la zona de Maiaga i en la de I'Estret de Gibraltar. Més prop
dels nostres interessos trobem el Marqués de Comiilas. el qual presta ser-
veis sanitaris en el fallit desembarcament a I'illa de Mallorca. En una ope-
raciá comandada pei capita Bayo en la qual s'hi enrolaren quatre vapors,
quatre vaixells menors i part de I'Armada disponible. Amb el recolzament
d'un parell de destructors. dos canoners. tres submarins. tres barcasses per
a desembarcar. un vaixell cisterna i altres unitats. que transportaven una
forca total de 9.000 homes. El Marqués de Comillas respongué amb efica-
Cia. participant en la primera Iínia i hdhuc en operacions amfibies. Essent
I'última nau en salpar quan les forces expedicionaries plegaren banderes: