catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

Nlvell medfc en els centres catalans
fic. destacarem la instauració del fil de seda i del calgul. Els diferents gruixos
de cadascun d'ells, per exemple el catgut del número ú pera lligar aponeurosis
o el del set per a actuar sobre vasos importants. !oren oportunament
indicats. En aquest temps operatori importantissim. vital en el conjunt
de I'acte quirúrgic. Corachán afina una serie de cauteles puntualment seguides
pels seus col.laboradors més directes. De manera que no lardaren en
estendre's per tots els serveis quirúrgics de la ciiitat: en determinades circumsthncies
bel.liques adverses. fent un incís, la manca d'aquest material
específic desencadena danys penosos, els quals, a vegades, alguns protagonistes
remembren amb una sensació d'impotencia i de tristesa infinita.
Un espai apart demana I'extracció de cossos estranys. que la guerra del
catorze posa en primera plana. Car, abans del conflicte esmentat. tals recuperacions
no passaven d'ésser unes indicacions operatbries resoludament
empíriques. En efecte. les previsions terapeutiques consultades indiquen.
en relació amb alguns escrils anteriors sobre accidents laborals. que s'havia
supera1 una etapa d'excessiva confianca. Primordialment, basada en l'eficicia
de la penetració radiolbgica. Les experiencies obtingudes en les postremes
i dissortades guerres colonials espanyoles. aquesta vegada de la mi
dels metges militars. permeten fixar definitivament l'adopció del melode de
Fürsternau. dels procediments estereoscapics. I'ús de I'arponament en els 53
cossos estranys incrustats. etc. No obstant aixb. i la puntualització 6s essen-
cial. sempre adoptan1 unes Iínies conservadores que acabaven refusant la
solució quirúrgica. Sobretot quan el pacient no palia dolors. Resumint, I'ac-
titud dels metges vernacles enfront d'aquesta patologia contrasta amb la de
les escales europees. en general més atrevides i inlervencionistes. Malgrat
que en darrer terme. I'absencia d'un període postb&l.lic, el no poder comp-
lar amb un remanent de malalts suficient, impossibilita formular conclu-
sions definitives; lleva1 de les intervencions en traumatismes aguts que es
tindri ocasió de presentar oportunament.
L'evolució de I'Anestesia a casa nostra també és parca amb dades. Ins-
trumentalment. les millores heurístiques havien estat mínimes. La farma-
copea romania estancada. i. en el fons, les vies d'adminislració seguien
essent les mateixes. L'Anestesia. sense entiat propia en I'escala quirúrgi-
ca. la subminislrava el personal auxiliar. A títol de recordatori acostem que
I'aparell d'ombrédanne. aplica1 en la narcosi amb &ter, esdevingué la darre-
ra novetat en la decada dels trenta. Els cirurgians del país. per tant. tre-
ballaren amb les penúries prbpies de I'epoca; és impossible establir, en
aquest temari. cap lipus de bescanvi científic.
Les previsions aseptiques. d'una faisó particular en les ferides anfrac-
tuoses, constituien un problema difícil de resoldre. En les vigílies de la deca-
da dels trenta es percep amb claredat. A través de la diversitat de tracta-
ments que es preconitzaven. En efecte, en els grans focus septics encara es
mantenia la cauterització, I'obertura de vies accessbries pera facilitar el
-