catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La cnntribucló cientlfica catalana a la medlclna 1 cirurgia de guerra
Trueta torna a definir. Arvertint que posseien un caracter fonamental. A causa
de rnotius diversos. Sense anar gaire Iluny, per exemple. l'embenatge
no podia seguir un patró únic. Inciús en fractures més o menys sirnilars.
Truela, ho explica en cadascun dels capítois del ilibret. Ajornant aqueix pas
del sistema tancal. tota vegada que tindrem ocasió de reprendre'l. doncs.
aturorn-nos en la disposició del drenatge, que Trueta varia introduint rnodificacions
substancioses. Centrades en I'elirninació de la glassa glicerinada
a favor Cuna simple gasa estkril, la qual sistematicarnent es disposava en
les fractures amb cavitats profundes. Demostranl que constituia l'únic medi
eficac per a assegurar la separació dels pians aponeurbtics seguint els espais
interrnusculars, Amb el propbsit de simplificar la relació s'ha optat per transcriure
la par1 més importan1 del tema. que Trueta resumeix dient *... aquesl
drenatge podria ésser mantingut generairnent amb interposició d'una giassa
askptica. pero no hi ha inconvenient a introduir un tub de goma en deterrninats
casos, que sera enterrat sota el guix i no s'extraura fins al canvi
del primer ernbenat. Cap mena de complicació no pot ésser atribuida al drenatge
i. per contra. la retenció filla del mal desguhs pot donar lloc a contratemps".
Resoludament, s'haura de reconkixer. acarant la bibliografia
corresponent. que Trueta en aquest punt trence els motllos establerts. Esgrimint
I'oportunilat d'unes disposicions tkcniques francament revolucionh-
- 274
ries. Malgrat que recolzades en una sblida experiencia clínica. En efecte.
rellegint el nombre d'histbries cliniques que enriqueixen El tractarnent de
les fractures de guerra, vint-i-una en total, en les fractures més complica-
des es comprova I'eficacia de la mesura proposada pel mestre: integrada en
els efectes reparadors de l'embenatge total.
Manca comentar les recomanacions que Trueta divulgasobre la sutura
quirúrgica. La forma i el moment en el qual s'havia d'efectuar. Anteriorment
ja s'han explanat les normes que en general s'adoptaren. Després del bon
nombre d'experikncies negatives amb les sutures primhries. Mes. en el
replantejarnent de les fractures obertes. sembla que el concepte de neteja
quirúrgica introdui certs dubles. Trueta, en principi proposa. decisió un pkl
arriscada, que depenia del criteri i de I'experikncia del cirurgia de torn. Així
com també de les condicions assistencials. Ultra del nombre de ferits que
calia atendre. Car. cau pel seu propi pes. era moll diferent operar en un Hos-
pital de reraguarda que a les primeres Iinies de foc. Múltiples factors s'in-
terferien. Trueta. per exemple, invoca que la viabilitat de la sutura depe-
nia de la integritat de la pell. Perquk. amb un bon penjoll. la ferida es tancava
amb cornoditat. runa manera foigada. i. en cas contrari, s'iniciava una ten-
sió perillosa. Fe1 que indefectiblement aconsellava una sutura per segona
intenció. Sempre més segura a pesar deis inconvenients que presentava.
Succintament. Trueta un cop comprovat que la ferida no suturada afavoria
el drenatge. no suposava cap obstacle duran1 el curs clinic ni produia cap
seqüela, en general opta per deixar obert el camp quirúrgic: reservant.