catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contrlbucld clentíflca catalana a la medlclna 1 clrurgfa de guerra
cadors de llit en forma d'escala. les ferules després anomenades de Braun-
Bohler, politges especials. cordes adequades pera exercir la tracció. peces
de diverses mides per a graduar les extensions. etc. Sota els indicats auspicis.
o si es prefereix provid&ncies lecniques. les fractures de femur o de
tíbia en general es mantenien amb una exlensió contínua. després d'un tractament
focal per escissió i desbridamenls. Mai no suturant les parts organiques
obertes. Bohler. ho recalca fins a la sacietat. Aconsellava que duran1
els primers dies es vigilés rigorosament la correcció deis desplacaments.
Mitjancant I'elevació o descens de la corda de tracció. Disposant coixins
sota el focus. A més de la col~locació de I'angle de la fkrula per damunt del
gen011 o al maleix nivell. Segons la fractura del fkmur tos proximal. mitja o
distal. En les supracondílies s'aplicava I'angle de la ferula per damunt del
genoll. Amb el propbsit fesmenar I'anomenat recurvatum. Aleshores s'orientava
la direcció de la corda de tracció en relació amb l'eix inferior al
diafisari del femur. i, en determinades circumstancies. s'afegia un coixí sola
el punt de la fractura. Acte seguit una cingla passada pel nivel1 del focus,
esmercant precisió i cura. es suspenia pel travesser del quadre de fusta
emprant una politja. El pes. segons les pecularietats de la fractura. oscil.lava
entre cinc o sis quilograms. Ara, tan1 les correccions com les reduccions es
60 realitzaven en el transcurs dels primers dies. Passat aquest termini mai no
-
es rectificava. Car, segons assevera Bohler. en I'operació es trencava el teixit
de granulació. i. en conseqüencia. sorgien retards de consolidació o pseudoartrosi.
Finalment, acotarem. Bohler en les fractures de guerra no es
mostra partidari d'extreure els fragments ossis al voltant del focus.
Clínicament. establí Bohler. en els ferits tractats per tracció continua
s'havia de vigilar escrupolosament el pols distal. els moviments dels dits i
llur color i temperatura. Varies vegades al dia per tal de preveure les complicacions
vasculars o nervioses. Perque. un fractura1 sotmes a una tracció
correctora, no havia de presentar la més mínima molestia. Davant d'un curs
normal, doncs. passats un parell de mesos en les afeccions de !&mur i de
tíbia, respectivament. s'aplicava un embenat de guix pelvi-pedic o engonalpedic.
En les ferides tancades. sense supuració. I'embenament era total.
Pero. en cas contrari. es deixava una finestreta com a mesura de precaucid.
Destinada exclusivament per a seguir I'aspecte de la ferida. Pero. en
ambdues situacions. el malalt comencava la deambulació. Fent varis quilometres
al dia: instaural el període de reciinació amb la ferula de Braun
comencaven uns exercicis de quhdriceps, segons I'estat del focus cicatritzant.
que no superaven els cinc minuts diaris.
El tractamenl de les fractures de femur i de tíbia s'han triat. sense
una premeditació expressa. pera resumir els avancaments traumatoiógics
haguts en la decada dels trenta. Senzillament, traslladant unes pagines
del primer texl de Bohler. avui en dia una aulenlica joia bibliografica. El
mestre vienes posa en circulació un arsenal quirúrgic divers i vastíssim. Un