catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contrlbucló clenllflca catalana a la medlclna 1 clrurgla de guerra
Els Hospitals de les ciutats. bé que enfocats a rebre els contingents de
ferits del front. la s'ha especificad. també es prepararen pera assistir a
les victimes urbanes. A I'igual que els Serveis Medics. malgrat que calculant
reserves de Ilits. ho feren a I'efecte de preveure les taxes de sobremortalitat
que es podien presentar. Pero. d'una toma preeminent, i'atenció
es dirigí vers les disposicions sobre la profilaxi b&l.lica: centrades en unes
normes de conducta general. davant d'unes previsibles condicions d'atac.
que reclamen el seu espai.
Globalment. es dividiren en dos grans apartats: Defensa Passiva Organieada
i Defensa contra la Guerra Química. Potser foren uns dels temes que
més acapararen I'atenció. A jutjar per I'extensa bibliografia existent sobre
el particular. Sense comptar fullerons esparsos i nombrases notes en les
publicacions peribdiques de I'epoca. No obstant aixb. revisada conscienciosamenl
la documentació. s'han triat un parell d'escrits. Donada la validesa
del seu contingut i I'abundhncia de dades. Curiosament, ambdós van veure
la llum en revistes científiques. es a dir. no directament dirigits a la massa
de la població. com al principies podria pensar. sin6 als professionals responsables
d'instruir-la. Altrament. es publicaren en dates punta. El primer
treball. obra de Rius i Badia, recordem metge de la Brigada Sanitaria
de la Creu Roia i adscrit al Servei quirúrgic de J. Pias. sortí en el mes de
- 162
maig del trenta-sis. De fet responent a les inquietuds que aleshores ja es
respiraven a tots nivells. Davant I'cventualitat que en prbximes confrontacions
la guerra química es podria declarar d'una forma oberta. Certament.
els respectius governs no ocultaren que calia estar preparat. Rius i Badia.
agafa embranzida a redós dels bons auguris que aleshores suposava I'anomenament
de Corachán com a Conseller de Sanital i Assistencia Social. estudiant
a fons el problema i propagant unes conciusions bisiques. Més o menys
així figura en I'editorial del número 149 dc la Revista Médica de Barcelona.
en els següents termes: El análisis crítico de esta primera fase de la polí-
Lica sanitaria catalana. fase que se podría llamar de incubación o de letargia,
ha sido recientemente hecho por el doctor Domingo en la Academia de
Higiene". Cautor es refereix a la sessió inaugural de I'Academia d'iiigiene
de Catalunya celebrada el 28 d'abril del 1936. Domingo, en les paraules proemials.
féu un repis obert sobre els deficits medics que encara imperaven.
Remarcant la inoperancia de qualssevol actuacions puntuals. Preconitzant
que tan sols una política sanitaria amplia era capa$ de reorganitzar.
completar i engrandir el nivel1 local de la saiut pública. entesa en termes
anglesos. Doncs bé. Rius i Badia a continuació dels mots transcrits afegeix
que "... con la designación del doctor Corachán como Consejero de Sanidad
y Asistencia Social. asistimos a la inauguración de una verdadera política
sanitaria. Además de la recia personalidad cienlífica y profesional del
eminente cirujano, la labor desarrollada en la presidencia dcl ~Sindicat de
Metgcs de Catalunyan le hace una figura simbólica". Certament. la labor de