catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

Esbds de les prlmeres mesures sobre organltzaol6 sanltarla ...
cina. Sense distincions. 0. més ben dit. considerant les mínimes. Seguint resquema
establert pels organismes superiors. Moliá es lamentava d'aquesta falta
de previsió. que, no entrem en explicacions, la veritat mai no s'acabi de
solucionar del tot. Ara, pera major escarni. resulta que la situació s'agreuia
a causa de la desorganització regnant. Cadascú anava pel seu compte. Sense
una missió detinida. Moltes vegades fent esforqos inútils o desaprofitats.
Malgrat que a voltes hemics i dignes d'admiració. Breument. la inexistencia
d'un comandament idoni. preparat i competent. capac de ter-se cbrrec de la
situació, de distribuir i d'ordenar adequadament les responsabilitats sanitaries,
completa les requisitbries del nostre desconegut i entranyable autor.
Veladament. Moliá. reunint les causes d'un desaiust. argumentava que "... los
servicios quirúrgicos de campafia - el subratllat és d'ell-. servicios militares
al fin y al cabo. van más o menos ligados. a los movimientos, a la amabiiidad
de las unidades del ejército: por eso es dilerente la técnica sanitaria de
estos servicios según se avance. se retroceda o permanezcan las fuerzas estacionarias...".
Ésa dic. en ben poques ratlles. apart de reincidir en la incompetencia
de les jerarquies sanitiries destacades al front. denunciava les conseqüencies
d'una insubordinació, gairebé acceptada. que s'havia apoderat
dels metges responsables. la qual qualificb com una inundación de desconciertos;
resoludament. rexpressió no pot ésser més grhfica. 147
Moliá. en tan implacable i Iúcid escrit. i ací torna a sonar el silenci sobre
les brigades d'ambulhncies. lamentava les irregularitats hagudes en la reco-
llida de ferits. i, sobretot, en els sistemes d'evacuació de traumatitzats. Així
mateix ens confirma unes Farmbcies desproveides i I'estat en el qual es tro-
bava I'arsenal quirúrgic. Eschs degut a rincremenl de ferits. i. en general.
amb prou teines modernitzat. Ressenyant, amb precisió. les fatals reper-
cussions que tot aixb comportava. En fi. les consideracions de Moliá. fona-
mentals pera conkixer els inicis de la Sanitat de Guerra en el país. així plan-
teiades ja permeten girar full: encetar uns altres aspectes concernents a les
mesures que es van prendre.
El Ministeri de Sanitat idAssistencia Social de la mh de Montseny, i a
Catalunya la corresponent Conselleria de Sanitat i d'Assist&ncia Social.
emprengueren una labor complexa. Abarcant-la en la seva totalitat reque-
riria un assaig amb nom propi. Anant per parts, o més exacte agafant les
més prbximes a l'esquema proposat. excel.leix I'aLencM que dispensaren als
quadres medics. Conscients que d'antuvi calia augmentar les plantilles dels
corresponents cossos. i especialment que s'havia d'instruir. preparar els
metges i cirurgians destinats al front. organitzaren cursets. ensenyaments
accelerats, van procurar recolzar el ritme de les publicacions. etc. S'ha pogut
constatar amb una provada qualitat i un nogensmenys considerable rigor. A
despit que aquest tipus de solucions, supeditades a una pressa mai no acon-
setlable, sobretot tractan-se de temes medics. invariablement s6n incom-
pletes i no del tot convincents. Entre les mostres trobades sens dubte la més
-