catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

tius de Josep M. Solé i Sabaté i de Joan Villarroya sobre el nombre de les
víctimes mortals causades per bombardeigs franquistes a la reraguarda
catalana. que publiquen, fins i tot, la relació detallada dels seus noms. i dels
treballs realitzats pel Centre d'Historia Contemporania de Catalunya, coor-
dinats per Jordi Oliva. per tal de coneixer el nombre total dels combatents
catalans morts i dels ciutadans. en general. víctimes mortals del material
de guerra abandonat en els fronts. Ambdós estudis ens permetem d'afirmar
que el nombre de catalans morts als fronts de comba1 o víctimes de bom-
bardeigs o del material de guerra abandonat, es pot xifrar entre 45.000 i
50.000. Cal dir que en cap altre terrilori de I'Estal espanyol no s'han fe1
estudis semblants. No s'ha estudiat. pero, ni a Catalunya. el nombre total
de ferits. Tanmateix, si multipliquem les xifres esmentades pel tant per cent
corresponent. ens adonarem del gran nombre de ferits que hagué d'atendre
la sanitat militar a la Catalunya republicana. Finalment. I'autor ha hagut de
treballar intensament en la recerca bibliografica i. molt especialment. en
I'hemerografica. Els índexs que es publiquen al final de I'nbra. ens oferei-
xen el resultat de la seva recerca. Encara un mot: es possible que a mesu-
raque es vagin catalogan1 i obrinl-se a la COnSulEa pública alguns dels arxius
oficials que no ha consultat I'autor, es descobreixi documentació proce-
den1 de la sanitat militar de la zona republicana catalana, que creiem desa- 15
pareguda. Pero. estic convencut que la seva coneixenca no obligara a rec-
tificar cap de les conclusions a que arriba I'autor en aquesta obra.
Felip Cid comenea el llibre exposant ampliament quina era La situació
de la sanitat militar a Catalunya i Espanya. abans d'iniciar-se I'aicamenl
militar de julio1 de 1936. que provoca la guerra civil i remarca. molt justa-
ment, la tasca de la gran personaiitat que fou el Dr. Manuel Bastos. Aque-
lla debil estructura de la sanitat militar a la Catalunya de I'avant-guerra.
queda desfeta amb el caos que provoca a Barcelona I'alcarnent militar. 1. des
de la maleixa jornada del 19 de julio1 de 1936. els metges civils hagueren
d'atendre els nombrosos ferits -militars o civils- que queien als carrers de
la ciutat. Després. enmig d'aquella situació caotica i dissolt oficialment I'exer-
cit pel govern de Madrid. s'hagué d'improvisar la sanilat mililar a les colum-
nes de voluntaris i, més endavant, crea1 I'exercit popular de la República.
la sanilat militar. Crec que els metges civils catalans feren una gran i merito-
ria tasca, com es pot constatar en les pagines de I'obra del Dr. Cid. Després
s'esludia la contribuciá de diversos metges a la medicina de guerra. molt
especialment la del Dr. Josep Trueta. la del Dr. Duran i Jorda. massa obii-
dada. i a la del Dr. Emili Mira.
Un esment especial mereixen les pagines que I'autor dedica als proble-
mes sanitaris que planteja I'arribada a Catalunya de cenlenars de milers de
refugiats, així com els problemes que plantejava I'escassetat de queviures.
En resum, ens trobem davant la primera obra que es dedica a estudiar
ampliament la contribució científica catalana a la medicina i cirurgia durant