catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contribucid cienlífica catalana a la medicina i clrurgia de guerra
les dades que deparava el laboratori, la reproducció microbiana emprenia
una multiplicació geometrica. Sempre i quan el malalt respectés la immobilització.
Car. en cas contrari. la penetració dels agents patogens a través
de les superfícies blanes, o dels teixits tous. escurcava ostensiblement aquest
temps de guarda. A causa d'un augment de la circulació limfitica així mateix
general per I'impuls muscular. En xifres rodones. per tant, Trueta fou el primer
en determinar amb proves especifiques el temps amb el qual comptava
el cirurgia. Fins aleshores entrevist i maneja1 empiricament. Pero. insistim.
sense establir les causes i els motius que atorgaven un marge de
confianca, o. en el seu defecte, un avis de seriosos perills en forma de complicacions
infectives. Resuminl, l'operativitat factible del Closed Method
comencava a redós del laboratori. o, potser millor. d'unes proves que en
principi aparentment fútils acabaren mostrant respectivament la seva complexitat
i eficacia.
Trueta. triant els elements pera la neteja previa de la ferida. al final
es decanta pel sabó de coco. La practica li demostri que posseia unes propietats
antiseptiques insospitades. Sobre el paper. la taula o la palestra,
més d'algú ha objeclat que la solució era tan superflua com banal, Ara. sense
tenir present que les novetats mediques no és rar que sorgeixin amb una
enorme simplicital. Enmig de coses senzilles i sense importincia. Efectiva-
- 320
menl. les propietats neutres del sabó de coco resullaren eficacíssimes per
a aclarir el camp operatori, fer lliscar els cossos estranys i iniciar la nete-
ia quirúrgica. Ultra d'aconseguir baixar la tensió superficial. D'altra banda,
Trueta reforca el camp d'acció d'aqueix renta1 amb un raspa11 de p&ls sen-
sibles. el qual, a més d'assegurar la distribució antiseptica sobre la zona
danyada. demarcava les zones desvitalitzades. Donat que tan sois els teixils
indemnes reaccionaven mitjancant microhemorrhgies: així delimita un
primer temps operatori.
El segon. comprenia la pintada amb un prepara1 a base de iode i d'alco-
hol sobre tata la pell del membre danyat. Excepte les vores i I'espai de la feri-
da. Així disposat venien les normes que s'havien de seguir respecte a la
incisió. Un tema molt debatut en el que Trueta es limita a resumir 1 perfec-
cionar tecnicament les solucions previstes. Sobre la base que la incisió que-
dava supeditada a les característiques de les ferides fondes o anfractuoses.
Instaurant. en contra d'un criteri establert, que en els traumalismes més com-
promesas. o sigui els profunds produits per metralla o ocasionalment pro-
jectils, tant les incisions distals com les proximals havien de respectar Vex-
tensió de les agressions originaries. Epistemologicament. efectuada una analisi
de la problematica, la solució truelana suposa un pas endavant. Irrecusa-
blemenl positiu en la historia tecnica de les fractures obertes de guerra. Arra-
conant definitivament. per bé que passats uns anys. els dubtes sobre si era
correcte eixamplar discretament els limits de la ferida o engrandir-la sense
pors ni reserves. amb la intenció d'aixi poder explorar I'abast de la ferida.