catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contrlbucld clentí£lca catalana a la medlclna 1 clrurgla de guerra
cies més denses i costerudes que hagué de resoldre la Sanitat republicana.
Sortosament. les pautes acordades consten en un parell de publicacions.
Ambdues es complementen al reunir la labor realitzada a final de maig del
trenta-set, i. ensems. les postremes solucions que s'afegiren en els dos mesos
següents. Proposant que els dos documents es comentaran alhora. per tal
d'evitar repeticions. només manca justificar que la numeralització deis fets
resultara inevitable: sense una mínima noció de les estructures seria diBcil
determinar el volum de les innovacions hagudes.
Vives. home entusiasta i incansable. torna a ésser I'aulor dels dos articles
indicats. Cronolbgicament. en el termini de les dates que ara ens ocupen
són La retorma de I'assist&ncia psiquidtrica a Catalunya i Ressenya
de l'obra de la Generalitat en rnat&ria d;4ssist&ncia Psiquidtrica i Higiene
Mental a partir del 19 de julio1 del 1937. que respectivament aparegueren
a La Medicina Catalana i al Butlletí del Sindlcat de Melges de Catalunya,
unes de les poques revistes que van resistir. principalment la segona. els
rigors de la guerra. Anant per parts. les quals en els textos es subjuguen als
canvis socials suscitats pel conflicte, I'autor apunta la fundació d'uns nuclis
psiquiatrics que sobre el paper suposarien el primer inlent pera arranjar
la problematica dels processos psiconeurbtics suara al.ludits. Ara, sabenl
que la qüestió no es planteja ni solucioni fins entrada la contesa. les notes
- 414
de Vives susciten alguns interrogants. D'entrada. es van engegar els medis
pera solucionar les característiques assistencials de les psiconeurosis de
guerra? Com i de quina manera s'efectua? En quines condicions es meni a
terme? La present providencia té quelcom a veure amb les síndromes depres-
sives consignades per I'autor? No hi ha resposles donada la manca de docu-
mentació convincent. Les perquisicions han estat inútils. Fonamentalment,
sense excuses, a causa que en els inicis de la rebel.lió militar les fonts escri-
les foren escasses. i. durant la retirada. feixos sencers passaren a millor
vida. Mai no ens cansarem d'escriure que els buits en les fonls documen-
tals mediques són insalvables. No obstant aixb, interpretem que Vives expli-
ca les pautes que es prengueren en les revisions de les primeres lleves de
soldats per a separar aquests tipus de dolences. En Iínies generals. no greus.
bé que suficients pera ajornar el certifica1 d'aptitud: hi ha dubtes raona-
bles pera acceptar la prioritat assistencial que I'autor exposa.
Vives retrata la reaiitat psiquiatrica al comencar la nostra decada dels
trenta. 1 no fa més que repetir les deficiencies Renoc6miques existents. Afe-
gint, tanmateix precisant, que malgrat una llei votada el 1932 pel Congres
dels Dipulals. a pesar de les previsions succela que "... les iniciatives del
poder públic. de la Generalitat. en el domini de la higiene mental i de l'as-
sistencia psiquiilriques eren travades pel fe1 que aproximadament 5.000
malalts mentals. ésa dir la majoria dels nostres alienals -Calalunya comp-
la amb una xifra de 7.000 malalts internals- eren assistits en asils privats".
Vives. sense circumloquis. enumera les decisions que d'una forma apremian1