catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contrlbucld clentiflca catalana a la mcdlclna 1 clrurgla do guerra
ball. es voldrien equilibrar amb dades heurístiques. Contrastades amb fans
museolbgics que s'ha tingut ocasió de revisar. Vhries raons justifiquen aquest
recurs metodolbgic. Ara, la principal alerta que davant qualsevol recerca
sobre historiografia científica en general, i medica en particular. epistemolbgicament
s'ha d'establir si el coneixement impulsa les lecniques. o. pel
contrari. aqueixes produeixen els coneixements. Naluralment. un tema d'aquesta
naturalesa ens portaria massa Iluny. No obstant aixb. reduits als interessos
expositius propis del capítol, s'han detecta1 unes conflu&ncies conceptual~,
bescanvis heurístics. demostrant que en l'obra de Duran i Jorda
par1 de les seves aportacions partiren de les reflexions sobre els afectes de
les estructures instrumentals que ana introduint al llarg de la seva recerca.
D'una manera exhaustiva. tanmateix condicionada, Duran i Jordh treballa
en els detalls mecanics sola la contraprova clínica o experimental. Des
dels elements tkcnics per a exlreure la sang. passanl pels delicals procediments
de conservació, fins als nous dispositius transfusionals. Car, la documentació
existen1 és inequívoca. Duran i Jorda pugnava pera aconseguir la
simplificació de les transfusions indirectes amb el menor nombre de riscs
possibles. En conseqü&ncia. assentat el paper preeminent d'uns principis
instrumentals. I'ordre de la relació exigeix exposar els nivelis tecnolbgics
336 assolits. i. tantost. precisar detingudament les innovacions que el nostre - borne meni a terme. Amb les fonts bibliogrhfiques a la m&. i. al costal.
amb I'arsenal més emprat pels hematblegs dei moment: una base insubstitu'ibie
pera comprendre, i ensems objectivar. que les dues tandes d'aparells
dissenyats per Duran i JordA signifiquen i representen quelcom més que uns
enginyosos objectes medics d'acord amb la terminologia museolbgica.
A meitat del trenta-sis, subratllem amb emfasi la dha. amb una sorprenent
propietal es parlava de dos Iíquids hematics en funcions substitutives
o terap&utiques. És a dir, arrodonint al16 exposar. l'anomenada sang
pura només era aquella que es subministrava del vas del donador al del
pacient. En canvi. es considerava que la sang conservada al perdre poder
hemoslatic, ultra de sofrir una destrucció dels components cel.iulars, quedava
gairebé redu'ida a situacions extremes definides perla manca d'un donador
presl al transvasament directe. Sobre el paper aixb suposava una simplificació
operativa. Tota vegada que la t&cnica consistia en una mera iniecció
controlada per un apareli intermediar¡ proper a I'esquema d'una xeringa
aproximadament amb una capacita1 de 20 centímelres cúbics. Ara. resulta
que entre la majoria d'hematblegs locals per damunt de tot regnava la idea.
la creenca científica. que la sang pura posseia un especlre terapeutic superior
respecle a la conservada. Sembla que no volguessin veure eis enormes
inconvenients que reportava aquest tipus de Transfusió. Tant és així que
ni l'esclat del conflicte civil. les conseqüencies sagnants de les primeres
batalles. van aconseguir fer rectificar els pressupostos imperants. Duran i
Jordh. conscient que calia capgirar el planlejament. o sigui que en aquells