catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

L'aportacló local a la psiquiatrla de guerra. la partlclpaclú d'Emlll Mfra
integrals amb un criteri organic. En efecte. la feina exemplar menada a terme
per Montserrat en el front lleidala. podria ésser un exemple. Com tants
tialtres que ni coneixem. Mes. com aixb no ens portaria a cap banda. la hisloriografia
medica de guerra vernacla esta plena de franges obscures. aprofitem
les dates al.ludides: tebricament molt indicadores si considerem la
visió que I'alt carrec li atorgava.
Mira, justificant el panorama amb el qual es troba. recordava que "... En
febrero de 1938, cuaiido fuí llamado a organizar y controlar todos los servicios,
la lucha se hallaba en su apogeo. Las bajas del ejército republicano
en 1937 habían alcaiizado a 49.000 muertos y más de 200.000 heridos:
cifras muy allas. si se tiene en cuenla que el lolal de hombres alistados bajo
banderas no alcanzaba a 800.000. El número de prisioneros y desaparecidos
era. en realidad. muy pequeño. pero no poseo datos exactos'~. Deixant
un cop més els balls de xifres. en aquest punl una precisió més en els cbmpubs
que es manegen per a determinar el nombre total de baixes republicanes
en les Iínies de foc, agafem el problema de les neurosis de guerra.
Una qüestió importanlissima, segons s'ha expressat. toca vegada que majoritariament
suposava unes acluacions psiquiatriques vitals. Malgrat que
abans d'iniciar les aportacions mirianes s'haura de fer una precisió concurrent.
Sense caure sn prioritats inútils. En pocs mots. el concepte de guer- 463
ra estipula1 per Mira partíde les observacions de Sacristán abans resumi-
des. A pesar que els comentaristes. incloent el mateix Mira sense excuses.
semblin passar-ho mig per alt. lncorrent en la desidia histbrica que implica
no seguir el curs conceptual dels coneixements medics. M&ximament. cal
matisar. acostant que Sacristán efectui les verificacions del que fins ales-
hoces s'havia estudiat, coniuntament amb unes conclusions prbpies. sobre
el mateix terreny i amb el mateix material clinic. O sigui en les condicions
b&l.liques de les quals Mira ens parla. Aixi aclarit, per tant. sitiiem I'apor-
tació de Mira a les neurosis de guerra sobre resquema conceptual. valgui
I'expressió, reivindica1 medicament i hislbrica: reconeixent. no faltaria més,
la categoria científica de la nova contribució.
Mira, esmeni sobre la pagina que el percentatge de neurosis de guerra
per fortuna era relativament baix. En comparació amb el que alguns Ser-
veis psiquiatrics havien indicat. Concretament. segons Mira. oscil.lava a
i'enlorn de I'u i mig per cent. Aixi mateix comprovA que el nombre de neu-
rosis de guerra observades en els soldats de primera línia de comba1 era
inferior a les declarades en les segones linies de foc o en unitats militars
allunyades del front. Mira. seguint el parer general. recordi's. ho aclaria
argumentan1 que la moral combativa i la visió directa dels fets. sumades a
un bon coneixement de la situació política. actuaven com a factors atenuants
de les neurosis. Fins ací les conclusions cancorden. Les diferencies són míni-
mes. Ara. en alld referent a la varietat de quadres clinics, Mira introduí nous
eiements de judici clinic. Entre allres que els estats d'ansietat no abunda-
-