catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contnbucld clentlflca catalana a fa medlclna 1 clrurgla de guerra
Trueta matisa que la síndrome febril inicial d'entrada manifestava la
localització dels processos septics. Car, en les comprovacions efectuades al
laboratori. tant en les preses a nivel1 de la ferida com en les secrecions que
muilaven el guix. es detectava un ric polimorfisme bacteria. lnclús en els
casos sense el més mínim signe infecciós. Aquesta gran abundancia de germens,
per tant, permaneixia laten1 en la zona intervinguda fins als períodes
finals. Perb, en el supbsit d'aixecar el guix sense les precaucions degudes.
la flora microbiana s'apoderava de la zona cruenta. lgualrnent succeía a I'obrir
una finestreta en la par1 lateral de I'embenatge. Degut a que I'edema
perifocal anleriorment descrit, amb aquella dolor localitzada. amagava el
principi o instauració d'un front microbid. Trueta ho explica, aquesl cas sancionant
les proves de iaboratori. mitjancant un iet. Exactament. que ies
manipulacions interrompien la immobilització de 1'6s i la dels teixits tous
que envoltaven els fragments, trencant. a I'uníson. la closca limf~lico-capil.lar
aillant: base palogenetiea de I'augment de la temperatura. de la maior freqüencia
del pols. de I'edema i del dolor.
Comen~a a ésser perceptible que Trueta carrega les tintes en I'enguixat.
Pensant cada vegada rnés que la immobilització projectada tan sols s'aconseguia
enterrant la ferida sota I'embenatge. De manera que fos capa$
de travar les articulacions que ver ambdues bandes limitaven I'assenta-
- 276
ment de la ferida. Recordem novament que no dubta en incloure el dre-
natge sota el guix. Un cop provat que no interferia I'evacuació hematica.
Ara, aquestes mesures terapeutiques comportaven una contrapartida de la
que se'n ha parla1 molt. Per cert amb no gaire coneixement de causa. Si
apamem que s'han airejat més les inconveniencies que no pas les causes,
els motius i els efectes que se'n derivaven. Concretament. ens referim a
la mala olor. en ocasions Cetorosa, que es desprenia de I'embenalge transcorreguts
uns dies després de la seva col~locació, Ocasionada per la desintegració
tissular. totalment inevitable malgrat que d'entrada es varen voler
prendre mesures al respecte. Paradoxalment. sobretot al principi hi hagué
qualques cirurgians que per aquest mer fet renunciaren a I'embenatge total.
Desconeixent. segons s'aclarira, que justament la fetidesa era un signe inequívoc
de la iluita favorable contra la propagació septica. n'ueta ho resolgu6
estabiint un temps de permanencia. Renovant el primer guix al cap d'una
setmana. El segon aconsella mantenir-lo durant un mes. i. el tercer,
durant un període indefinit. $S a dir. i valgui a lítol de cornentari intencionat.
unes disposicions que no coincideixen. més aviat al contrari. amb les
que Orr dicta en el seu histbricamenl celebre escrit. Car, el primer embenatge.
Orr I'aguanlava un mes, i. el segon. setanta dies. Fe1 irrecusable que
demostra unes diferencies fonamentais. Exactament. Orr no el prescrivia
com a sistema pera preveure la propagació septica. sinó que l'aplicava com
un medi d'immobilització en les malalties bssies crbniques controlades:
esperem que miljancant aquesta precisió quirúrgica. amb pretensions d'ana-