catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

248
La contrlbucld clcntifica catalana a la medlclna 1 cirurgla de guerra
problematica que avui en dia planteja el sida. examinem el contingut de Vescrit;
de la forma més concisa possible.
Hervás, confrontant les darreres novetats sobre la temitica. demostra
que amb la simple reacció de Wassermann els controls esdevenien insuficients.
D'una manera absoluta no descartaven la presencia de la malaltia.
El qusdre lu&tic. per consegüent, no quedava totalment aclarit. Hervás, amb
autoritat posa de manifest que pera dictaminar experimentalment la Sifilis
era indispensable practicar. com a minim, tres lipus de reaccions secologiques.
Exactament. una de Wassermann i dues de floculació. Car, aixíefectuat.
es treballava amb una síndrome serologica. Yexpressió és de l'autora.
que permetia un diaglibstic certer. Sense possibilitats de perdues ni
d'errades. En segon terme. a gratcient que sembli supernu, l'autora reitera
I'obligació de triar una tecnica i uns elements d'analisi amb lotes les garanties.
Precaucions que s'havien d'exhaurir en els períodes b&l.lics. Tata vegada.
per exemple. que uns antigens poc sensibles podien conduir fins a errors
de pes. Paral.lelament. i aquest cap responent a la farmació rebuda. Hervás
subratlla, acostant les conclusions del darrer Congrés sobre I'especialita1
que es celebra a Montevideo. que la Reacció de Wassermann nomes era
positiva en el cinquanta per cent dels serums procedents de pacients lue-
tics. En uns mols. i'al.ludida Reacció posseia un valor real: pero. com a con-
- trapartida. distava d'ésser absoluta.
Hervás. desenvolupant altres aspectes de la qüeslió. especifica I'ex-
tensió dels quadres sifilitics en el curs clinic. Posan1 de manifest un conjunl
d'aspectes que segons que sembla no s'havien tingut en compte, O estaven
exposats Cuna forma precaria per par1 dels analistes vernacles. La Reac-
ció de Wassermann. prenem percas. era molt sensible al tractament. i. a
més, desapareixia abans que les reaccions de floculació de Kahn Standard
i de Meinicke prescrites amb preferencia entrada la decada dels trenla.
En sínlesi. una Reacció de Wassermann negaliva no descartava I'exist&ncia
de I'especie morbosa, i. menys encara, testificava que el malalt estigués gua-
rit: només en el cas de sortir positiva esdevenia un signe semiolbgic deter-
minant.
Passem per alt la toralitat dels comentaris que Hervás efectua sobre les
Reaccions de floculació de Kahn Standard i de Meinicke. Respecte a la pri-
mera tan sols recollirem, i partint de I'escrupolositat en el moment d'es-
calfar els s&rums a una temperatura de 56 graus i duran1 I'espai de 10
minuts. només consignarem, deiem. que s'obtenia un 64 per cent de segu-
retal diagnostica. La Reacció de floculació de Meinicke. segons Hervás
treballant amb antigens de qualitat. era la més sensible pera determinar
les aleshares anomenades Sitilis terciaries. Directament, donem pas a una
transcripció. al nostre entendre molt aclaridora. abans d'extreure les con-
clusions. Hervás. amb un convenciment contagiós. i valgui la paradoxa, afir-
mava que "... Como consecuencia de mi experiencia frente al Laboratorio de