catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

L'lrnportant 1 oblldada contrlbucid de E Duran 1 Jordi)
tenia 5 centimetres cúbics de capacitat, els tubs de goma en total 40 centímetres
de longitud. el diametre de les agulles oscil.lava entre 15 i 17 decimes
de mii.límelre. i. amb el mateixgruix, les canules integraven uns trocars
massissos amb la punta triangular: Jubé recomana la chula-trocar per a
punxar la vena del donador. i. d'altra banda, l'agulla pel donador.
La Transfusió amb I'enginy de Jubé comencava punxanl la vena del
pacient. Acte seguit. i un cop ben assegurat el cateterisme. es deixava la
canula amb el trocar posat. Aleshores, I'agulla injectada en el vas del donador
es fixava al tub de goma corresponent a la Xerjnga. efectuant la purga
Iínies amunt anotada. Finalment. un cop retira1 el trocar de la canula del
pacient s'hi aiustava el tub de goma de sortida de la Xeringa, comencant el
transvasament del líquid hemitic: seguint uniformement i pausada el compis
del mecanisme valvular cada moviment de i'embol vessava, sense cap tipus
de variacions. 5 centímetres cúbics de sang del donador.
Una nova i conscienciosa lectura de la bibliografia compresa en la primera
meital de la decada dels trenta torna a realirmar les conclusions
formulades. El metode indirecte. davant I'acceptable operativitat aconseguida
amb els enginys directes. continuava aixecant profundes reserves.
Duran i Jorda. per tant. es troba engalipat entre els obstinats defensors del
sistema i les limitacions que acusava en la Cirurgia de Guerra. Per afegi- 339
ment requeria I'actuació d'hematblegs versats en la materia, amb una pro-
vada experiencia transfusional. Tan1 en les situacions bel.liques no com-
plicades com aquelles en les quals la vida del combatent ferit depenia de
la quantitat de sang disponible. Mes. abans d'encetar altres fels. caldrh posar
de manifesl que els sistemes indirectes van influir substanciosament en la
practica de la prova biolbgica: en cerla manera instaurant-la com a norma.
La prova biolbgica. sens dubte un gran guany lecnic. és una mesura efi-
cac pera reduir el nombre d'accidents en el curs de les transfusions. En
el fons fou un recurs eminentment empíric. No obstant aixb. sabudes les
limitacions aleshores existents en el tema de les incompatibilitats sanguí-
nies. esdevingué una prevenció inqüestionable. Eslrebava en comenqar la
Transfusió infectant lentament uns 10 o 20 centímetres cúbics de sang. Lo-
perador esperava que en el termini de deu minuts no aparquessin els símp-
tomes de I'hemblisi: agitació intensa, opressió cardíaca. vbmits intensos.
dolors lorts a les regions lumbars i sacres. etc. Lbgicament, davant aquest
quadre morbós la Transfusió s'havia de suspendre. En canvi. si les mani-
festacions na eren gaire intenses. tan sols suposaven unes penoses moles-
ties. es podia prosseguir sense perills. En uns mots, només una prova arris-
cada. i alguns cops imprevisible. permetia evitar un desastre. Obviament.
irremeiable en el supbsit de superar d'entrada la quantitat de sang indica-
da. Sumant que pera efectuar la prova biolbgica amb el sistema de Jubé era
necessari punxar dues vegades les venes del donador. com a minim. abor-
dem la situació científica de les transfusions indirectes durant el període
-