catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

L'aportacló local a la pslqulatrla de guerra. la partlclpacló d%mlll Mlra
pre és corre el risc de trobar-se amb una complicació inesperada. Ara, aclaríNieto.
en els conductors de tancs més que un shock prdpiament di1 es tractava
Cuna reacció emocional provocada per la sensació d'entrar en combat,
pels efectes d'una visibilitat limitada, i, en gran part, perla violencia i
ressonancia dels impactes en I'interior del vehicle. De més a més. l'autor
valora que aqueixos factors anaven precedits per un esta1 d'irritabilitat.
d'esgotament nerviós, tota vegada que "... Esto sumado uno y otro día. puede
llegar a crear cierto estado crónico de insuficiencia suprarenai. capaz.
al añadirse el traumatismo de una herida o contusión en si de poca importancia.
de reforzar el estado de shock con las consiguientes consecuencias
pronósticas". Procurant extreure'n unes conclusions, d'aquesta original
incursió. doncs, atansarem que es van posar en marxa unes mesures preventives:
principalment, per part dels responsables més directes de la Sanitat
Militar vernacla.
Lluesma Uranga, sobre la base de les dades extretes. posa en evidencia.
fets fins aleshores inadvertits, que els combatents destinats als carros de
comba1 bavien de reunir una tipologia especial. Perque, un vehicle el qual
operava en primera línia de foc durant un temps curt i intens. exigia un individu
al¡& a les tendencies somatico-reaccionals. citem textualment. en aquests
casos enormement negalives. Els aspirants a la conducció de tancs. per con- 443
següent. tenien que superar unes proves tal com es feia amb eis aviadors i
els submarinistes. Entre els exemples manejats per Lluesma Uranga potser
el més expressiu és aquel1 en el qual adverteix "... que el basedowiano sería
un sujeto-tanquista pésimo, y el mixedomatoso un sujeto-tanquista óptimo.
o bien que debería rechazarse a los adrenófilos, de metabolismo bajo". Amb
aixd volia expressar. usan1 una terminologia planera. més a I'abast del llec
en la materia. que els subjectes nerviosos no servien. Mentre que les per-
sones amb un caracter fred. quan més glacial millor. eren uns bons "tan-
quistes" en potencia. Pero, el metode pera determinar els elements reac-
cionais. passa a I'esfera de la psicotecnia; Lluesma Uranga. s'atribuí el mhrit
d'evidenciar un trastorn mental de guerra fins aleshores inedit.
Ampliant. o rematan1 les advertencies exposades. les proves proposa-
des per Lluesma Uranga efectivament no estaven assistides per uns prin-
cipis sblids o consistents. Mes. com sigui que abans d'ésser superades, de
passar a mans de Mira el qual aviat s'interessa pel problema, les proves s'a-
plicaren en els centres de selecció de personal militar, tot atenent aqueix
temps de vigencia, deiem, bo resumirem en unes ratlles. L'exploració pro-
posada per Lluesma Uranga es bas& en I'exist&ncia d'un reflex ocular car-
díac invertit. en un demografisme acusat i rapid. i. sobretot, en I'absencia
de la variació ortociinostatica del pols. Lluesma Uranga, aplica els resul-
tats d'unes recerques en el context dels Estudios de Fisiologfa Neurovege-
tativa. un llibre que justament s'havia publica1 a Barcelona durant el tren-
La-sis. Més endinsat el text veurem que fou el primer conlacte que establí
-