catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La conlrlbuclá ctentifica catalana a la medlclna 1 cirurgla de guerra
entendre. Mitjangant la decisió de preconitzar la Gastroenteroslomia n'ansmesocblica
Posterior seguint el procediment de V. von Haecken (1852-1933).
degudament confrontat amb les conclusions de W. J. Mayo (1861-1839) i
#H. Finsterer (1877-1955) entre altres autors que no venen a tomb. És a
dir, Bartrina fixa t8cnicameril uiies barreres d'actuació quirúrgica tot admetent,
amb fonaments de causa, que d'aquesta manera no s'assolien curacions
radicals. Malgrat que suficients de cara a un$ pronbstics de supervivencia,
que avui se'n diuen de qualitat. Car. acarant les estadistiques
vigents, posa de nianifest que s'esquivaven. entre altres complicacions.
les nafres peptiques del jejúnum. la retracció i I'obliteració de I'anastomosi.
etc. En poques paraules, el grup de cirurgians formats a I'ombra de Bartrina,
alguns dels ~uals en els centres militars s'hagueren d'enfrontar arnb
les temibles ferides d'abdomen, és plausible deduir qui fins on resulta prudent
i operatiu optaren decididament pels sistemes menys invasius, Bartrina.
en el pla histaric ernplacal manté una zona d'influincies: bé que menor.
cal reconeixer, acostant les aconseguides pels autors que tantost pertoca
presentar.
S'apuntava el mestratge que E. Ribas i Ribas (1870-1935) i M. Corachán
(1881-1942) exerciren. durant un espai de ternps dilatat, des de I'Hospital
4n de Santa Creu i Sant Pau. Ambdós han estat estudiats. i ben profusament
- pels historiadors ocasionals. arnb més entusiasme que no pas sentit crític.
El panegiric d'ocasió és una nota que encara predomina en el país. Sobretot
quan es tracta de figures mediques. o. en el seu defecte. de cientifiques
en general, Ara, amb aixb no es pretén restar merits. Seria una frivolitat
imperdonable. Senzillament. es ressalta que en relació amb Bartrina. tant
un cuin l'a1lr.t: vaii escalar ilocs de privilegi. Abans d'esbrinar llur Ilegal quirúrgic.
per tant. examinarem la situació cientifica en la qual es van trabar
les darreres fornades de cirurgians: útil pera comprendre. segons consta
en el capitol sise, la reacció davant les primeres conseqüencies cruentes en
els fronts de combat.
Ribas i Ribas i Corachán foren Caps dels Serveis de Cirurgia de I'Hospital
de Santa Creu i Sant Pau. Aconseguint exercir durant I'inlerval en el
que abandona1 el venerable i bell edifici de I'Hospital de Santa Creu. en el
qual bi havien treballat, s'inauguraren unes inslal.lacions més en consonancia
amb els nous requeriments assistencials. La institució recobra el vell prestigi.
de centre únic que en el decurs de segles atengué els malalts més diversos.
També la membria de I'etapa que acollí i tebricament col.labora amb
I'ensenyament universitari. Paral.lelament. sense entrar en detalls que no
corresponen. aflor& I'antiga pugna contra I'estament universitari. L'Hospital
de Santa Creu i Sant Pau maneja bé els recursos, cOntraposant amb traga.
i tanmateix amb una bona dosi de raons. que. davant unes places atorgades
pel ia qualificat sistema d'oposicions. els Caps dels seus Serveis ho eren
únicament per merits propis. Perque. en les proves consegüents. de fet deci-