catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La c0111rlbuc16 clentiflca catalaiia a la medlclna 1 clrurgla de guerra
del malalt: torna a ésser permissible reclamar que Duran i Jorda parti d'uns
antecedents heurístics més significatius que no pas tecnicament resolts.
El quart aparell. amb el classic marxamo frances. és la Xeringa de Bécart
que irrumpí al merca1 medic ben entrat el trenta-dos. Tal com el seu nom
expressa era una Xeringa de 200 centimetres cúbics. dotada amb un hbol
que permetia lubricar les superficies internes de I'instrument amb una barrejade
parafina i devaselina. En efecte. aqueslelement tenia uns forats lateral~
pels que s'eliminava, mitjancant un simple gir del manec. la totalitat de
la barreja esmentada. Ara. en el domini practic. resulta que tal maniobra
era necessari repetir-la cada vegada que la sang pogués sortir. en el decurs
de I'acte transfusional. entre la parel de la Xeringa i el punt d'ajustament
de l'embol. bbviament. una eventualitat d'aquest tipus, tanmaleix accident
o anomalia tecnica. comportava serioses demores i perills larvats. Les notes
consultades informen que aixo succeia arnb més freqüencia que la prevista.
Malgrat que les escoles hematolbgiques franceses no hi prestaren pas massa
importancia. Una prova reposa en que la majoria de nuclis parisencs van
defensar, arnb una convicció no exempta d'autoafirmacions. que la Xeringa
de Bécart es configurava com un procedimenl idoni pera subministrar les
transfusions indirectes. Recapitulant. i alhora recollint els postrems detalls
342 lecnics. tan sols farem constar que I'aparell s'ajuslava directament a les - agulles de Bécart, expressament fabricades pera la Xeringa, i, empes per
la seva propia pressió, el Iíquid hemitic penetrava al recipient. 0, en el seu
defecte. amb I'ajuda d'una lleugera aspiració. En fi, Bécart va preveure que
la Xeringa es podia omplir les vegades que fessin falta. Solucionant. en
termes generals. les anemies agudes desencadenades per hemorragies incoercibles:
en el tons, i sense pecar de reiteratius. tenim una prova més a favor
de la manca de medis o recursos pera evitar la coagulació de la sang in vitro
més de vint-i-quatre hores.
Lúltim aparell del conjunt estipulat entra de ple en la situació histbrica
que s'examina. Car. la dada no pot ésser més concreta. fou el que amb major
preponderancia s'aplica al país. Grífols, I'autor del prototipus, el dissenya
amb el concurs artesanal. Erigint-se. junt amb Miserachs i Guasch. en un
dels avancats de I'Hematologia iberica en general i de la catalana en particular.
L'enginy de Grifols. conegut con la filkbula Transfusora. posseia una
estructura molt semblant a la de I'aparell de Kimpton-Brown-Percy, i. per
consegüent, el maneig era bastan1 similar. En la historiografia medicotecnica
local és mereixedor d'un lloc propi. Maximament. considerant que
Duran i Jorda li dedica una evidenl atenció. A través d'unes incursions heurístiques
de les quals partiren les primeres solucions que dona a coneixer.
Abans que Grífols I'adaptés a les transfusions direcles. Degut a uns motius
que no fan al cas. T&cnicament. amb I'instrument de Grífols la presa i la
iniecció hematica depenien d'unes agulles, les quals. en virtut d'un dispositiu
expressament fabricat. permetien la punció venosa i efectuar amb més