catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contrlbucl6 clcnllfica catalana a la medlclna 1 clruigla de guerra
Terapeutica Quirúrgica: amb la mateixa eficiencia que un cop finit el conflicte
dirigí el Servei de Cirurgia general del ja una altra vegada Hospital de
Santa Creu i Sant Pau.
CHospital de la Creu Roja. sera ampliat en pagines successives. per
motius obvis afronta una serie de responsabilitats. Acomplí amb la seva missió
gracies als bons oficis de M. Faced. que sobre aquelles dates ocupava
un alt carrec en la Conselleria de Sanitat. Per bé que aixb lou també possible
degut a I'entusiasme. voluntat de servei. del quadre medic del centre.
L. Rius i Badi8. agombolat per un grup de col.laboradors. efectuaren
una tasca assistencial admirable. Una labor medica en la que no 6s difícil
percebre una altra de les vies d'entrada dels principis quirúrgics que sobre
Patologia b6l.lica s'han comentat. Inversament, I'Hospital del Sagrat Cor
que amb tota justicia es cebateja Hospital Salvador Cardenal. d'entrada no
prengué part activa. Fins I'any 1938 arreu del bombardeig que assola la ciutat
de Barcelona. Aquesta manca de participació activa. i és una apreciació
personal. seguramenl s'origina a causa que J. Marimón, home d'una talla
cientiiica excepcional. abandona iurtivament la direcció del servei quirúrgic
a la vista dels canvis haguts. Probablement. de no haver estat així. les
coses haurien canviat. En fi. més endinsat el text veurem que els hospitals
i30 proliferaren en progressió geometrica: ara. aqueix Os el qubdlibet de I'as- - sumpte. de moment només calia citar les escoles quirúrgiques vernacles.
que preparades pera actuar en circumstancies de guerra exerciren un mestratge
sobre la marxa dels esdeveniments.
Resten per jusrificar els motius en virtut dels quals, i amb nom propi.
s'ha inclbs la figura de Bastos en el contingut específic del nostre assaig.
Adhuc dedicant-li un capítol sencer. lndubtablement. en la Ilengüeta de la
balan@ han pesat les raons científiques. No hi ha contrapartida. Epistemológicament.
la teoria histbrica que projecta la labor bastiana en la Histbria
de la Cirurgia de Guerra iberica frega la noció d'obstacle epistemolbgic.
Ara. furgant en la qüestió. hom ja és gat vell en I'ofici. probablement poden
sorgir problemes deguts a una malentesa. i per aixb sempre temuda, idea
de catalanitat. Tota vegada que es tracta de posar en clac una contribució
catalana. D'una forma directa i sense desviacions de fons. Realment. Bastos
va néixer a Saragossa. professionalment es forma a Madrid fent llargues
estances a I'estranger. i. en la citada capital. pugna en va per aconseguir
amb tots els mereixements una catedra de Palologia Quirúrgica. No obstant
aixb. resulta que fidel a la neutralitat duns principis immarcescibles Iluith
al costat de la bandera republicana. Des de I'inici fins al termini de la contesa.
Donant proves d'una lleialtat i d'una eficacia fenomenals. Pel mer fet
que es sentí metge per damunt de tot. Un home de Ciencia a seques que en
el moment d'actuar. d'aplicar els seus vastíssims coneixements quirúrgics,
mai no mira colors ni ideologics. Simplement. malalts que sofrien. que
podien quedar baldats per sempre o que se'ls emporlaven les foscúries de