catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contrlbucló clenciflca catalana a la rnedlolna 1 clrurgla de guerra
atenta del text. que era la maligna manifestació particular d'un profund
procés general.
Respecte a les amenorrees. deixem que el mateix Pedro-Pons expliqui
la situació, en la qual remarca que afecta "... a todas las mujeres que se
hallaban en fase de actividad genital. Pero no lo hizo en ellas en igual
proporción. Las muchachas jóvenes de 14 a 25 años. fueron las más afec-
tadas: las solteras dieron por ello más casos de amenorrea que las casa-
das. Era frecuente observar en una misma familia a la hija con una ame-
norrea y en cambio la madre seguía invariablemente reglada". $S a dir, una
mica al marge de les responsabilitats assumides. ja que les amenorrees
corresponien als tocoginecblegs. la clínica de Pedro-Pons es féu eco d'a-
questa alteració genital. amb un evitern i esoteric significat entre la pobla-
ció. comprovant i'existencia d'un fans psicbtic en gairebé el 95 per cenlde
les malalles: unes conclusions que els psiquiatres tingueren ocasió de lega-
litzar mil i una vegades.
Els efectes de la malaltia de fam sobre la Patologia del fetge, ocupa un
lloc especial entre les aportacions catalanes a la Medicina i Cirurgia b&l.liques.
Pedro-Pons, a despit de les migrades disponibilitals amb les que comptava.
s'esforca en estudiar-ho al mixim. Una pruija d'altra banda comprensible,
520 tanmateix explicable, vista la importincia que en les desnutricions agafen
-
les respostes hephtiques. Primordialment, en forma de cirrosis. interprelava
el nostre home. afavorides perla carencia d'aminohcids i de factors
lipotrbpics. En el cbmput de pacients tractats les lesions hepatiques foren
la regla en el domini anatomopatblogic. A I'inrevés del quadre clínic que era
borrós. Inclús en malalts morts en els que a la necroscbpia es traba una
marcada atrofia hepaloespienica. Os més. en tals casos no solament apareixia
una disminució del pes del felge. sinó que s'implantaven lesions histolbgiques
de degeneració hepatocel-lular. Pedro-Pons. ampliant i completant
les observacions morfopatolbgiques publicades. féu un acopi de dades
suficient per a afirmar. amb una documentació inqüestionable, que el fetge
era l'brgan que acusava més els estats d'hipoalimentació; responenl d'una
forma tan debil a les agressions que qualsevol manifestació al respecte esdevenia
un signe de gravetat pronbstica.
Actualment. s'han dissipat molts misteris biolbgics sobre el metabolisme
hepatic. Pedro-Pons. junt amb els seus col.laboradors circnmstancials,
ho descobrí intuitivament i sobre la marxa. Globalment, s'ha d'interpretar
com una anticipació lúcida. Enmig d'aitres notes que no és necessari incloure.
entre diverses raons pel fet que han estat científicament estabiertes. No
obstant aixb. apart de deixar especificat que la biiirubinemia era una dada
analítica de poc pes. atansem que es van descriure lesions histolbgiques
tihepatitis quan el volum de la víscera hephtica es reduia a la meitat. Les
conclusions de Pedro-Pons són forcosament incompletes. superades pel pas
implacable del temps científic. Especialment. prenem percas. quan refe-