catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

L'lmportanl 1 oblldada conlrlbucl6 de E Duran 1 Jordh
signat por V. Goyanes Alvarez quan era Cap de i'lnstilut de Transfusió en el
Sector del Centre per més senyes. La tasca hematolbgica de Duran i Jorda.
deiem. no apareix per cap banda. Amb I'agreujant que algunes coses presents
a I'article, com per exempie les caracteristiques idiosincritiques referents
a la distribució de grups sanguinis. foren elaborades en el servei barceloní.
Goyanes. d'antuvi afavorit i enriquit per la col~laboració directa
prestada pel Canadian Committee to Aid Spanish Democracy. el qual abans
ia s'ha esmentat. seguí fil per randa el programa i la metodologia implantades
per tan prestigiosa i indiscutible escola. D'acord amb els cinons o
valors cienlífics del moment. En conseqü&ncia, no tan sols elimina les innovacions
que de la mi de Duran i Jorda s'anaren impianlant en els fronts
catalans. sin6 que mantingué i'esquema inicial. Goyanes. a jutjar pel text.
en la historiografia b&l.lica de I'epoca és un cas d'estancament excepcional.
Des de les premises adoptades en I'organització i marxa dels centres transfusionals.
passant per Vobtenció sanguínia. fins a la mixima presencia deis
donadors. En efecle. sembla que volenl ignorar les influ&ncies indirectes.
les quals sabem que arribaven a través dels coi.laboradors. entre les 3.000
transfusions que consigna unes 900 foren directes. Goyanes persistí en la
creenca que la citratació de la sang amagava periils. Així com també que la
Transfusió directa terapeuticament era superior a la indirecta. En fi. sen- 397
se restar merits a la labor efectuada en el Sector central. ben al contrari.
la constatació d'aquest article és estrictament histbrica i rigorosament neulralitzada
per les comprovacions en tals casos estipuiades.
Nogensmenys indicatiu és un nou escrit de Miserachs. El Servicio de
Pansfusión de Sangre, seis meses de funcionamiento. publicat en el marc
deis puntuals butlletins que el benemerit Cornil6 Local de la Cruz Roja de
Barcelona es prengué coma norma. Suposem que pera atendre un punt tan
hlgid com la informacib. En aquells moments vital en la població. la qual
errbniament vivia angoixada pel fet que no es poguessin pal.liar els efecles
d'uns atacs aeris cada vegada més intensos i freqüents. Tindrem ocasió
de reprendre-ho en el capilol vinent. Miserachs. en aquesl senlit diguem
que aconsegui els seus propbsits. Les dades sobre la fundació i activitats de
la Creu Roja queden succintament i clara reflectides. No obstant aixb. a despit
que més o menys han estat consignades. s'ha cregul oportú precisar uns
fets. No empesos per un afany numeralista, sinó més aviat amb la sana idea
de centrar la tasca de Duran i Jordi en el conlext dels esdeveniments; anem
per bandes.
D'entrada. les acluacions de la Creu Roja en el terreny transfusional patiren
un retard. Exactament. al marge de les instal-lacions al carrer de Llúria.
en el tercer segona per a ésser exactes. el capítol deis donadors no estigué
a punt fins un any després de comencada la guerra. En les notes de Miserachs
trobem que la primera Transfusió es realitzi en el mes d'agost del trenla-set.
O sigui un mes abans de la fundació oficial del Servei de Transfusió.
-