catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

Les sindromes carenclals en les nostres ciutats 1 I'exlli
Pedro-Pons, en el prbleg d'aquesta monografia. introdueix uns punts
anecdbtics. que, abans de tractar I'aparlat sobre les formes clíniques de les
malalties carencials. esmentarem amb brevetat. El metge, I'home amb nostalgia
d'escriptor ocult. delata que a la reraguarda la mor1 dalla calladament.
sense brogit. amb una eficacia destructora insospitada, tan1 que innúmeres
defuncions per inanició ni tan sois foren certificades. Enmig d'un devasta1
espectacle en el qual ulls experts i inquisitius podien deduir que "... Si en
las epidemias de peste bubónica es el número insólito de ratas muertas el
dato precursor de la epidemia, en las epidemias de hambre. el indicador es
el perro. En un comienzo, el número de perros vagabundos aumentó considerablemente.
Las familias agobiadas por la penuria alimenticia se deshacían
de ellos. Las imágenes callejeras ofrecidas por los perros. que buscaban
afanosamente su alimento. secos y con el costillar saliente; otras veces
fofos e hinchados, con andar cansino, el pelaje caduco. y con frecuencia con
parálisis de una pala trasera. las ha contemplado cualquier ciudadano observador".
Inevitablement. a pesar que es titlli de superflua, postissa, sobreafegida.
la transcripció des de la seva forca testimonial és una mena de decoració
de fons per a representar el protagonisme de la fam.
Nosotaxicament. aprofundint en la bibliografia de I'epoca es determina
que persistien les sistematitzacions de Maase i Zondek en general. Aga- 513
fanl les divisions de K. Lipschutz corresponents a I'any 1891, sobre la Fisio-
logia de la fam. i, guardan1 una distancia. la classificació d'A. Mouriquand
al respecte. No cal dir amb unes modificacions més posades al dia. Ara, en
I'ambit de la Patologia Medica entesa com un saber general. els textos d'a-
quesla triada eren poc coneguts. Practicament, eslaven a les mans dels fisib-
legs interessats perla tematica. Posant un exemple molt prbxim. amb cota
la intenció del món. el ManualPráctico de Medicina Interna. o sigui la ver-
sió castellana actualitzada a cura de P. Farreras sobre la tercera edició dels
anys trenla del Handbuch #A. von Domarus. el celebre professor berlines.
en aquest text subratllarem que les malalties per insufici6ncia alimentaria
es despatxaven en milla pagina.
Una constatació molt significativa. o il.iustradora. saben1 que el llibre
de Domarus fou un dels escrils mes consultats per les promocions de met-
ges de I'epoca. El tema no estava fresat. Sobre el paper vingué de nou. Pedro-
Pons. en el transit de preparar la clínica universitaria pera acollir I'allau
de famelics que li queia a sobre, partí de zero en el sentil més literal de I'ex-
pressió. A I'equiparar el text del mestre amb els dels autors germanics. per
tant. es troben esmenes. verificacions, diferencies, observacions noves. i.
en conjunt, una concepció medica forqa moderna: en el context d'un crile-
ri més morfopatolbgic que no pas fisiopatolhgic.
Histbricamenl. les revisions clíniques amb les consegüents addicions
semiolbgiques realilzades a la clínica universitaria són ciares. compleles i
originals. En importancia practica, deparada pels avantatges d'uns esde-
-