catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

L'aportacld local a la pslqulatrla de guerra. la partlclpocld d'Emlli Mlra
pors esquizofrenics o dels motivats per lesions orghniques. Mira. i consti
que és una deducció. ho intuíamb perspicacia davant I'estranyesa que acusa
presencian1 aquests quadres bigarrats. Una altra i nova conseqüencia dels
impactes que causa I'augment del potencial destructiu de l'armament bel-lic.
Manifestament. en els moments dels bombardeigs combinats amb el foc
infernal de I'artilleria durant els atacs, contraatacs o maniobres de destrucció
de I'enemic. Mira, ho copsa amb agudesa. delineant que els pobres
traumatitzats restaven immbbils i inactius. tan sols servant una lleu comprensió
de I'ambient que els envoltava. $S més. Mira comen@ a parlar dels
estats calatbnics, bé que sense esmentar els trastorns malenconiosos ni les
actituds maníaques. per tal de separar-los i evitar confusions. ja que atacaven
els plans perceptius. intel.lectuals. i, d'una forma secundaria. I'activital
motora. Resumint. Mira per primera vegada posa en clac que davant
un estupor b&l.lic es descartava una pertorbació neurdtica.
Nogensmenys original. clínicament innovadora. és la inclusió de I'estat
d'agitació en el grup de les manifestacions neurbtiques de guerra. En efecte.
Mira'diferencia un quadre. posant al descobert unes peculiaritats. que
els manuals de Psiquiatria de Guerra no trigaren en incorporar. Bé que no
sempre reconeixent com cal la incursió miriana. D'una faisó succinta. clara
i concreta. distingí les agitacions reactives de les endogenes. Recalcan1 489
que les primeres apareixien en el moment o immediatament després d'una
agressió b&l.lica. Mentre que les segones obeien a unes lesions orghniques.
entre les quals predominaven les meningoencefalitis traumhtiques. Una identica
preocupació clínica. o sigui separar les alteracions psicomotrius funcionals
de les orghniques. manifesta el nostre home en el penúltim quadre
que inscriu i detalla. Ens referim, amb lotes les prevencions de rigor. a
I'elació un cop comprovat que no figura en els escrils sobre Psiquiatria de
Guerra consultats. Doncs bé. Mira la defineix o identifica com "... una excitación
encef6lica que produce la sobreactividad de todas las funciones mentales
y se manifiesta en un aumento de la amplitud. rapidez e intensidad de
las reacciones generales individuales". Psíquicament. doncs. Mira establí
que I'elació produla un augment de I'agressivitat. Lbgicament. en un grau
menor, abans se'n ha parlat, de la que jutjava idbnia de cara a la moral combativa
del soldat.
Concretament. I'autor advertí que en el supbsit de no intervenir oportunament.
un malalt en principi agressiu. que abans no mostrava una elació
manifesta. d'una forma progressiva es tornava un personatge omniscienl i
omnipotent. Mostrant un nou taranna pretenia dirigir tot quan succeia al
seu entorn. refusant qualsevol tipus d'ordre. Mira. és cert. no acaba de fixar
el quadre que a grans lrels I'inclouríem en els deliris de grandesa. Simplement.
advertit el desordre es limita a prescriure que el psiquiatre havia de
situar la perdua de control de I'elació, i. tan1 pel malalt com pel perill que
el procés implicava en ple front de combar, procedir immediatament a I'hos-
-