catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

Prlrneres acluaclons qulrúrgiques / rnddiques en /es Iínies de foc
tactic. no es troben novetats respecte als esdeveniments consignats anteriorment.
Els ferits foren practicament abatuts en els mateixos indrets i sota
identiques condicions de combat. El primer article de Lluesma Uranga sobre
la qüestió. Observaciones y experiencias clínicas en las heridas de guerra
del cerebro y del cráneo. justament incideix en les relacions apuntades.
Generós en dades. bé que amagades enmig de certes confusions heurísliques
i conceptuals. es f&cil dividir-lo en dues grans parts; estretament connectades.
i ensems separades. per resta1 científic dels traumatismes cranials
abans de la conflagració i pel que anaren instaurant els nostres
especialistes.
La primera part inclou les experiencies quirúrgiques que Lluesma Uranga
féu seves des dels comencaments dels combats. Ho sintetitza amb uns
mots que no ens resistim a transcriu-re'ls. Ens diu que "... Una asistencia
ininterrumpida desde el 20 de julio de 1936 al 8 de abril del 1937 en el Hospital
Clínico de la Facultad de Medicina de Madrid. en calidad de Ayudante
del profesor L. Olivares. hasta el 16 de diciembre -en que nuestro maestro
pasó a dirigir el Hospital Militar núm. 4- y como director del mismo (al transformarse
en Hospital Militar núm. 8) desde el 16 de diciembre al 8 de abril.
fecha en que a mi vez pasé a uno de los sectores de operaciones. con la
40' Brigada Mixta, me autoriza a tocar algunos puntos de Cirugía de Gue- 207
rra a base exclusivamente de las observaciones y resultados obtenidos per-
sonalmente, a través de 3.500 casos que han pasado por nuestro Hospital
durante el tiempo citado". 6s a dic. les Observaciones y experiencias ciíni-
cas en las heridas de guerra del cerebro y del cráneo. recullen I'assist&ncia
neuroquirúrgica prestada des del comencament de la rebel.lió militar fins
al mes de julio1 del trenta-set; un punt de sortida que permet fixar els can-
vis terapeutics haguts que a continuació interessa seguir de cara a les apor-
lacions emplacades.
Lluesma Uranga, encelant la segona part de I'articie. ens mostra que
actu&d'acord amb les conclusions divulgades per I'escola neurolbgica fran-
cesa. que comen$& a sistematitzar, ja enllestida la conflagració. a partir
de la decada dels vint. Perb, les impressions que I'autor fa al marge. man-
tenen un caracter particular. Tractant de valorar la validesa d'un signe clí-
nic. o. prenem percas. les escasses probabilitats terap&utiques que s'ac-
ceptaven segons el grau de gravetat de les lesions. En conjunt. doncs. hom
percep unes impressions pronbstiques d'entrada pessimistes. Una expec-
tació armada permanent que el final s'acabava desarmant. És cert, no ho
ometem, que Lluesma Uranga agafa els primers mesos de franca desorga-
nització sanitaria. També es va veure immers en I'actitud que s'adoptava
davant aquests pobres ferits. Per regla general desnonals i a merc& d'un
obscur i anbnim final. Perb. en qualssevol de les ocasions, és evident que no
es tracta de fregar les crítiques retrospectives. les quals. per afegiment. a
pocs llocs ens emmenarien. No. En I'apartat concret dels traumatismes cra-
-