catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contrlbucl6 clentiflca calalana a la rnedlclna 1 clrurgla de guerra
manifesl. procuran1 reunir coratge per a superar els moments adversos.
Mira, en treballs posteriors. verifica que ambdós nivells rio tenien repercussions
manifestes, no originaven cap situació paloibgica. Correntment. i
a gran escala. els combatents. o en el seu defecte la població civil. ho palien
en aquells instants d'espera tensa, plens d'auguris apocalíptics, que pera
entendre'ns superaven els perills inherents a la vida quotidiana en el front.
En canvi, el lercer nivell de por. d'aprehensió i d'alarma, ja acusava problemes
seriosos. Objectivament, la persona estava materiaiment espantada.
sumida en moviments superflus. amb la consciencia oprimida. caient en
errors praxics i en una perdua de control, en una manca d'ideació. en un
d&ficit de claredat mental. elc. El tercer nivell, per consegüent, plantejava
una situació en la qual l'afectat era capa$ de perdre totalment el control de
la seva conducta: amb el cúmul d'imprevisions pronostiques que aixb representava.
El quart nivel1 de paüra. marcat per Yansietat i I'angoixa. és on les observacions
de Mira agafen gruix. Tant en els conceptes que examina com en les
consideracions que posa sobre la palestra. Efectivament. avui en dia es
coneix que els termes d'angoixa i d'ansielat s'empren d'una manera indistinta.
Inclús segons alguns autors entre ambdós conceptes només hi ha
diferencies purament quantitatives. Fonamentades en que l'angoixa és més
- 474
intensa que Yansietat. Doncs bé. Mira. amb una antelació de cinquanta anys,
o sigui coincidint amb els canons actuals. determina que existien unes diferen-
cies qualitatives. Degut a que I'angoixa acaparava un fons més somatic. i,
perla seva banda, I'ansietat es relacionava amb uns aspectes més psiquics.
En els nivells evolutius de la paüra. afegia. l'angoixa donava pasa la desor-
ganització deis motllos psicomotors. Mira es basa en un tipus d'angoixa que
va descriure. i anomena angoixa b&l.lica. equidistant entre la vital i i'exis-
tencial, en la que el pacient s'assemblava a un autbmata conscient que tan
SOIS articulava respostes verbals. Descarregava impulsos sobre l'esfera neu-
rovegetativa que es manifestaven mitjanqant una "tempestat visceral". Pro-
gressivament, el quadre s'intensificava, i. enmig d'una desagradable sen-
sació de p&rdua d'equilibri, el malalt perdia el control. En ocasions. perfilava
rautor. I'angoixat " ... aclúa desesperadamente y se deja de llevar por un
impulso de destrucción o de auto-destrucción. Al hacer esto. no experimenta
ningún sentimiento particular de odio o rabia: es simplemente espectador.
no autorde sus impulsos". Mira. a la vista d'alguns casos observats, alerta
sobre les conseqü&ncies que tal esta1 representava en maniobres b&l.liques
&envergadura o permanents. com. per exemple. en ofensives i contraatacs:
remarcant que el combaten1 obeia les ordres. i. sense adonar-se'n, cometia
actes desproveits de Ibgica i de sentit comú.
El cinque nivell. el panic. justificava unes reaccions que el psiquiatre tenia
I'obiigació de diagnosticar. de posar en clac davant els comandaments. Pel
greu i únic motiu. no és cap secret. que la disciplina militar era i és molt rígi-