catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

Prlmeres acluaclons qulrúrglques 1 mddlqi~es en les llnles de fac
ques. Onica prova que permetia definir amb certesa I'oporlunilat d'una desinervació
quirúrgica. Altrament. en el peu de trinxera greu existia una zona
perduda, una altra intermediaria no definida i una tercera diguem-ne sana.
De la maleixa manera que en els casos lleus I'exploració donava la pauta.
Ésa dir. preconitzaren els nostres homes. des dels primers instants s'imposava
actuar rapidament i específica sobre les zones del peu predisposades
a la necrosi. Perque, I'índex vasomotor dels malalts. traduia I'exislkncia
d'un factor vascular espistic afegit a la lesió organica vascular. Essent el
comentat bloqueig una indicació terapkutica la qual assegurava una vasodilatació
permanent sostinguda per la neutralització de I'impuls vasomotor
simpilic. Resumint. les observacions i resultats assolits van sancionar eis
beneficis terapeutics. que en el peu de trinxera proporcionava la simpatectomia
periarterial. fins aleshores entrevista d'una forma molt tímida: I'únic
inconvenient consistia en que els efectes de I'operació no eren durables.
motiu pel qual queda reservada als malalts en els que certes lesions podien
resoldre's en un termini comprks entre dues i tres setmanes.
D'Harcourt, Folch Pi i Bofill subratllaren els perills que a vegades produien
les simpatectomies dobles. Especialment. centrats en els íleus paralítics.
és a dic. I'atur de les malkries intestinals. Ho van solucionar, quan
el deterior trofic resultava manifest, amb l'extirpació de la cadena gan- 235
glionar simpatica lumbar. Aqueixa variant quirúrgica és totalment origi-
nal. Sense exageracions una important aportació en aquest capítol de la
Cirurgia bkl.lica. Els autors van aplicar la tkcnica quirúrgica sislematitza-
da per Leriche en I'article titulat Techniques des diverses sympathitecto-
mies lombaires. que cinc anys abans veiés la llum a la Presse Médical,
una de les publicacions que més influí en els metges catalans de l'epoca.
Succintament. la intervenció estrebava en I'extirpació del II i IV gangli sem-
pre per via extraperiloneal. Creman1 etapes, acota1 que la variant impul-
sada per D'Harcourt. Folch Pi i Bofill evita amputacions, també que reser-
varen les arteriectomies tan sois en aquells casos amb obstruccions completes
i desesperades. tot aclarit. segons que sembla. es ja imminent introduir un
comentari epicrític sobre aquesta aportació.
D'Harcourt, Foich Pi i Bofill. van aclarir definitivament que el peu de
trinxera descrit per primera vegada a la Guerra del Catorze, i que es repe-
ti en el segon conflicte mundlal. obeia a un bloqueig del simpatic. Tant en
les seves manifestacions causals com secundaries. Ho fonamentaren esgo-
tant les dades que oferien les caracteristiques idiosincratiques deis pacients.
Argumentant, repetim-ho. que solament es dona en un 0'4 per cent de sol-
dats 101s sotmesos a les mateixes condicions físiques. La ilastima fou que
no pogueren demostrar experimentalment les susdiles característiques. Per
motius obvis que no cal justificar. No obstanl aix6. perfilada degudament
la síndrome en qüestió. fixant la conducta terapeutica en els resultats dels
dictamens anatomopamlogics. sota aquestes clausules van instaurar un trac-
-