catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

L'aportacld local a la pslqulatrla de guerra. la partlclpacló d'Emlll Mlra
signada". És a dic. superant els coneixements sobre les siluacions d'aquests
casos clínics. després d'haver sofert bombardeigs aeris amb destroces en
l'edifici, d'acusar el foc d'artilleria amb impactes directes degut a que el frenocomi
ocupava la majar extensió del poble. de presenciar combats repetits
amb fragors que ressonaven a les estances. després de tot aixb fineix dient
que "... los habitantes del manicomio se condujeron como siempre, no acrecieron
los estados de agitación y reinó en todo momento la normalidad manicomial
más absoluta. Esto es. por paradójico que parezca, dieron muestras
de una cordura y serenidad ejemplares. y, a decir verdad. todas las dificultades
y obstáculos que en la organización tropecé fueron creadas exclusivamente
por los cuerdos". Resoludament. les observacions de Nieto a pesar
que ja es deduia la desconnexió del toll amb la realitat i el món circumdant,
les deduccions del nostre home posen punt final al paper de les agressions
bel.liques en els casos psiquiatrics greus, amb alteracions de la personalitat.
a pesar que ha presenti. segons s'ha vist. amb modestia i fina ironia.
Nieto, corona la comunicació amb un resum sobre els resultats terapeutics,
junt amb unes indicacions pera organitzar I'estructura sanitaria psiquiatrica.
Pero. tan1 en un tema com en I'altre. res no afegeix al que ja
s'ha explanat. Els recursos terapeutics eren mínims i I'organització en materia
psiquiatrica si més no estava unificada. Adhuc d'una forma satisfactoria 441
atenent les dificultats que en ocasions s'havien de superar. De tota mane-
ra. les proposicions de Nieto tenen excusa. Pel mer moliu que romangué
aillat en un frenocomi practicament en estat de setge. No podia gaudir
d'una idea de conjunt sobre els sistemes adoptats. Per bé que. i no és una
paradoxa. les notícies indirectes que es rebien de la Clínica Psiquiátrica
de Madrides tingueren molt en compte. Nieto. diguem que quan es reintegra
a les zones republicanes segures, es troba amb uns sistemes sanitaris que
procura acomplir amb rigor. Breument. exhaurides les publicacions perib-
diques sobre Psiquiatria de Guerra que van veure la llum al trenta-set. pas-
sem a les editades I'any següent.
En el decurs del trenta-vuit els escrits que ara interessen tornen a escas-
sejar. Entre la mitja dotzena localitzats solament la meitat es digne de comen-
tari. No pot sorprendre'ns. La marxa dels esdeveniments es tradui en el tre-
ball escrit. A més els problemes més urgents, amb un gruix prhctic. havien
estat abordats. No obstant aixb. la triada recollida sembia indicar tot el con-
trari. D'una manera especial en a116 que ateny al primer article. publicat en
el número del mes de febrer de la Revista de Sanidad de Guerra correspo-
nenl al trenta-vuit. Es titula Patología y clínica de los "tanquistas"i és obra
de Lluesma Uranga. un autor ja conegut per nosaltres al ilarg del capítol
sise; malgrat que en la present ocasió, donada i'originalitat del fenomen que
estudia. el personatge assoleix una alcada clínica.
Lluesma Uranga, es traba amb dos fets circumstancials favorables. D'en-
trada. que durant el primer trimestre del conflicte hagué d'atendre vint-i-
-