catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

L'aportacld local a la pslqulatrle do guerra. la partlclpacld d'Emlll Mlra
mentals. Lafora propugna que davant el més minim dubte. signes anbmals
o difícils d'interpretar. el psiquiatre havia d'adrecar el malalt al neurbleg.
Per últim, en la tercera categoria hi disposa les neurosis sense descartar
que poguessin estar relacionades amb les dues categories anteriors. Globalment.
la divisió no deixa de sorprendre. Donat que essent poc freqüents
les patogenies organiques en aquesls processos psiquiatrics. I'autor els hi
atorgués un grau de constancia neurolbgica. Lafora. ho justifica amb unes
observacions fetes a neurbtics. que havien sofert ferides en el Sistema Nerviós
Central i Periferic, poc valorades o desapercebudes. Establint. d'aquesta
manera. un diagnbstic diferencial entre neurosis organiques de guerra i
manifestacions neurbtiques funcionals. manifestacions nervioses d'origen
tiroide. quadres hist&rics aparatosos. tremolors indeterminats. paralisis.
paresies. alteracions de la parla, etc. En suma, Lafora tracta de repartir.
o de separar semiolbgicament. els coneixements neuropsiquiatrics de guerra.
amb unes certes peculiaritats. demostrant que les agressions bel.liques
eren capaces de desencadenar una enorme intensitat reactiva, la qual apart
d'originar lesions nervioses les podien fer sospitar; enmig d'unes manifestacions
clíniques per definició confuses.
Cescrit de Lafora acaba amb una crida. barrejant la urgencia amb el
lo academic. convocan1 a la necessilat de prestar més temps i cura a la Neu- 437
rologia bel.lica. Denuncian1 amb elegancia que no es portava una estadisti-
ca de casos. i, de més a més. en la majoria d'hospitals psiquiatrics s'hi
trobaven mesclats els pacients neurolbgics. Curiosament. subratliant que
en tota la zona republicana tan sols a Barcelona existia un ce,ntre quirúrgic.
que B. Rodríguez Arias i A. Ley dirigien ja feia uns anys. Altrament, aprofi-
tant I'avinentesa demana que se'n fundessin al menys un pare11 més. Un
en la localital de Godella. prbxima a Valencia, on justament Lafora hi esta-
va destinat. i, a la ciutat de Múrcia. un altre. Ambdós amb característi-
ques similars al centre barceloni. La crida de Lafora no caigué en el buit.
Les auloritats sanitaries van reaccionar davant un problema tan candent.
Una documentació indirecta confirma que en els llocs esmentats les clini-
ques comenqaren a funcionar entra1 el trenta-vuit: mes. per raons dedu'i-
bles tan sols servem referencies vagues, que no permeten reconstruir degu-
dament els fets.
Només donant fe que el treball de Lafora amb petites addicions i traduit
al catala fou publica1 a La Medicina Catalana. en el número 51 i 52 corres-
ponent al trenta-vuit. comentem I'últim article de la serie englobat en el
trenta-set. 6s el títol Psiquiatria i Neurologia de guerra. obra de D. Nieto.
el qual insisteix en temes ja estudiats. Malgrat que ampliant i confirman1
amb més dades la patologia en litigi. El material clínic pertany al front
madrileny. Nieto. fou direcMr del Manicomio de Cienpozuelosen els moments
més algids de I'ofensiva feixista. Doncs bé, precisions geografiques estanl.
no s'ha dubtat en incloure'l. Primer. pesant el contingut medic o científic.
-