catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contrlbució clentiflca catalana a la medlclna 1 clrurgla de guerra
no agafaren la dimensió del desastre continental. Així com tampoc no les
peculiars caracterisliques. o propietats geografiques. que la van definir. ironies
apart. com una contesa entre nacions civilitzades. Certament, la guerra
que esclata a Etidpia. segons es sabut promoguda pel feixisme italia. hauria
aporta1 a la Medicina de Guerra un cúmul de materials humans. la
deformació professional ho dicta d'aquesta manera, per a comprovar el fruit
de les darreres conclusions terapeutiques. L'aviació italiana. per exemple.
en un sol dia Ilanca selanta-cinc tones de bombes, Mes. aquesta és la trisla
realitat. les horripilants conseqü&ncies de tan brutal devastació física
solament les patiren els etíops. Els danys entre les tropes italianes foren
substancialment menors. i. per tant. el tema no cala en la mala consci&ncla
europea. Repassant una mica més, i retrocedint uns anys enrera, la invasib
faponesa a Manxúria en el trenta-un. histbricament presenta unes característiques
identiques a I'anterior. Gremant etapes, i admetent que !oren uns
assaigs generals mal&vols, no oblidem la terrible incursió aeria contra Barcelona
dos anys després dels bombardeigs africans. així consigna1 és la plausible
admetre que no es tingué I'oportunilat de verificar científicament. tan1
en la clínica com en el laboratori, el nombre de beneficis terapeutics proclamats
pels quadres de metges militars europeus; aquests extrems són
92 fonamentals si, exhaurint les reiteracions. advertim que els nostres metges
-
de més a més es trobaren amb un arsenal b&l.lic molt més maligne del que
fins aleshores s'explicava en els textos especialitzats.
Reprenent la neteja de les ferides. d'acord amb I'index d'indicacions.
resulta que en determinades circurnstancies quedava supeditada a la situació
dels vasos. dels nervis o dels tendons a la vista del radi cruent de la ferida.
Prudentment, i després de no poques provatures. s'instaura un refrescament
fracciona1 de la lesió. A més. contraindicant I'oclusió dels trajectes
danyats. s'intensifica la necessitat de deixar els corresponents drenatges.
Només un cop dominades les hemorragies era quan s'aconsellaven les solucions
antis&ptiques. Marcan1 un estricte periode d'expeclació armada abans
de menar a terme les reconstruccions orgAniques. Accidentalment. o potser
millar d'una forma paral-lela, aquestes mesures desvetllaren I'atenció vers
la conveniencia d'actuar directament sobre I'estat general del malalt. En
efecte. ens ha semblat entreveure que les transfusions. encara directes.
apart de restituir el volum sanguini comencaren a mostrar uns avaniatges
farmacoldgics poc coneguts o estudiants; resoludament. les agressions sobre
les parts toves no havien generalitzat aquesta normativa. la qual no es consolida.
d'acord amb I'extensa bibliografia consultada. fin~ avancat el nostre
conflicte.
Respecte a la Patologia Quirúrgica referida a les tecniques operatbries.
o sigui el capítoi que a continuació pertoca. novament haurem d'intercalar
una mena de prolegomen donant compte de les limitacions que s'interposaven
tan1 en les prirneres Iínies de foc com en els hospitals de reraguarda.