catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

L'lmportant 1 oblldada contrlbucld de F. Duran 1 Jorda
sense ometre l'estat precari en el qual es trobaven les tecniques de Transfusió
indirecta. els guanys salten a la vista. Car. aparl de la ia molt ponderada
simplificació de I'acte substitutiu, la contribució duranjordaniana incidí
en la seguretat del control sanguini. reduí els accidents vasculars, permeté
prescriure transvasaments hemhtics de gran volum. etc. Es més. ampliant
les aportacions. el nostre personatge perfecciona els mecanismes de control
bacteriolbgic; una temible complicació que no es pot despatxar tan sols
amb el que fins ara s'ha més o menys exposat.
Duran i Jorda. en el context de la sang conservada. anota que els signes
pera percebre I'eslerilitat del producte eslaven ben especificats. Globalment,
a base d'observar I'aspecte del plasma. el reflex tornassolat. les ondes moirée
o coaguiació, el lacat o fermentació gasosa de la sang, el soroll de fugida
caracteristic. etc. Ara. amb coneixement de causa. alerta que la detecció
d'aquests signes. individualment o per separat, no sempre era patent. Hi
havia matisos que tan sols eren capacos de discernir els hematblegs. En ocasions
inclús sense una seguretat plena. Duran i Jord.3, preocupa1 pel tema,
cerca el conjunt d'una semiologia més senzilla. Unes comprovacions li permeteren
estabiir que el gas tancat dins Yampolla. lot i establert que es filtrava,
contenia una quanlilat d'oxigen suficient per a Eransformar I'hemoglobina
en oxihemoglobina. Era per aixb que el color de I'ampolla. curiosament 37,
el terme es enolbgic. esdevenia roig-robí. Inequívocadament, permetia asse-
gurar que el Iígiiid bematic es mantenia en condicions esterils. En canvi. en
el cas d'haver una contaminació amb germens aerobis. car els anaerobis res-
laven inhibits per la saturació de I'oxigen ambiental. succeia que gastaven
l'oxigen existent i es veien obligats a trabar un combinat. Aleshores. degut
a que la unió d'aquest gas amb I'hemoglobina era molt Iabil. aqueixa el lliu-
rava amb facilita1 i desapareixia el color roig-robí. Perque. la transforma-
ció de l'oxihemoglobina en hemoglobina reduida, donava un aspecte semblant
al de la sang venosa. Finalment. si la germinació era més intensa la sang
es lacava o entrava En putrefacció. $S a dir. Duran i Jorda remalava l'ex-
plicació afegint que "... este viraje de color. da a la técnica una superiori-
dad difícil de igualar. pues el práctico tiene a mano un indicador de esleriii-
dad. parecido a los indicadores vegetales usados por los químicos para apreciar
la variación en hidrogeniones de un medio determinado"; Duran i Jorda. amb
aquella linor intuitiva propia dels científics avancats. mai no menyspre.3 la
verificació sistemhtica del Eenbmens aparentment més senzills.
Duran i Jordh, en el decurs de l'etapa que rellecteix I'article. aconse-
guí perfeccionar la tecnica pera pal.liar les grans perdues sanguínies. Línies
amunt ja s'ha destacat. En certa manera també a I'especificar els addita-
ments que proposa, sobre la base d'un nou recipient. en el control i pun-
cions sanguínies. No obstant aixb. el text recull uns exemples que enllh deis
fets escarits serviran pera esmenar més d'una plana. Duran i Jordh. en una
de les seves actuacions al front. explica que a un ferit li injecta 1.200 cen-
-