catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

L'lmportant 1 oblldada contrlbucló de F. Duran 1 Jord A,..
les tecniques mediques les conclusions no casen. Un cop verificat, ampliant
les notes donades en capílols anleriors, que a grans trets es van improvilzar
transfusions directes sobre la marxa. i no sempre salisfactbries, en situacions
Iímit duran1 el transcurs de grans ofensives. contraalacs. etc. El Servei
parisenc. per tant. es funda transcorregul un temps prudencial. M8s o
menys als degotalls de la decada dels vint. Assimilant les novetals introdu'ides
per I'escola russa. que permetien efectuar recanvis hemitics amb sang
degudament conservada. Un esbós dels després anomenals bancs de sang,
les conclusions són inequívoques. que eliminaven els inconvenients entre
donador i malalt i asseguraven les existencies. Resumint. el centre hematolbgic
francks es configura com una referencia que servíde pauta pera bastir
un Servei similar al país: per bé que els passos no s'acceleraren, en contra
del que s'ha escrit. fin~ que esclata la rebel.lió militar.
Un cop dirimida la participació de Miserachs en I'Hematologia local. per
forca circumscrita als enunciats rnés elementals. pertoca situar i'obra duranjordaniana.
El nostre personatge té una biografia curta i complexa. Atenent
que mori en plena maduresa intel.lectual. Gairebé sense lenir lemps d'arribar
a la meital de les sendes cienlífiques que s'havia tracat. En conjunl
dirigides vers tres direccions. Efectivamenl, a més de la contribució hemalolbgica
conreuh la Patologia digestiva i s'ocupa del traclament dels cre- 327
mats. Empes per les observacions recollides en dues confrontacions mortíferes,
la nostra. i. tantost, la segona contesa mundial prestan1 secveis al
bando1 anglofrancés. Mes, I'estudi terapkutic sobre les cremades, no pogué
continuar-lo degut a la seva mort prematura. La dedicació de Duran i Jorda
a la Patologia digestiva també patí dues inlerrupcions. Una. la causada
per l'esclal civil, que accidentalmenl I'encamina al problema de les transfusions.
i. I'altra. quan reintegrat a la clínica del tram digestiu a Mancheslec
el Govern britanic li demana assessoramenl i participació activa en la
teraphutica hematica. En xifres rodones, Duran i Jordi es dedica a I'anatomopatologia
digestiva. tot precisan1 el camp d'exercici, per espai de tres
lustres curts. lndependentment d'un breu aprenentatge a Barcelona. una
etapa molt curta. com a Director del Departament de Patologia del Boot Hall
ChildrenS Hospital, i. a continuació. del Monsall Hospital de Manchester
fins a la seva mort. Cany 1947. rebé un premi de I'American Nacional Gastro-EnterologicalAssociatioB.
i simultaniament. I'lnstitut d'Estudis Catalans
li alorgi el Premi Pral de la Riba pel treball Histopatologia d'una nova capa
d'epiteli semiescamós pla que cobreix les mucoses digestives que no ha rebut
I'atenció merescuda. En suma. Duran i Jordb mena a terme la tasca hematolbgica
en poc més d'un lustre: enmig d'adversilals de tOta índole i de limilacions
tecniques, les quals supera a base Cuna envejable capacilat de trebail
i d'una lenacitat fkrria.
Metodolbgicament. d'anluvi es planteja sistematitzar els coneixements
hematolbgics. ultra dels ja consignats. que regien nord enlla quan Duran i
-