catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

250
La contrlbucld clentíflca catalana a la medlclna 1 clrurgla de guerra
teribleg kancks G. Mandillón. que feia uns mesos havia sortit a la Gazette
Hebdomadaire des Sciences Médicales de Bordeaux; a títol de descarrec
comentem el seu contingut valorant que les vacunes polivalents encara no
estaven resoltes del tot.
Mandilllon explica. posa en clar, que la vacunació triple associada, o
sigui I'antitífica. I'antidifterica i I'antitetanica. a nivel1 de les concentracions
militars s'empri a principis del trenta-sis. Perb. poc temps després, s'entra
en una etapa de fortes discussions científiques. Motivades per alguns accidents
mortals en el curs de la vacunació, ultra d'altres secundaris nogensmenys
aparatosos. que es van detectar en hospitals francesas. Mandillon
descriu, inclús intercalan1 histories clíniques, casos letals i reaccions postvacunals
desmesurades bé que sense seqüeles. També pondera I'opinió de
viries escoles bacteriolbgiques al respecte. Ara. convencut de la ulilitat causal
de la combinació. considera que els defectes venien de la tecnica en I'obtenciá
del preparat. No dubtant en el moment d'introduir modificacions. Consistents
en purificar la nocivitat dels serums animals pera I'home, i. al
mateix temps, esmorteir les reaccions humanes als serums animals. De més
a més de tractar la malaltia del serum i de recomanar una fase preparatoria
abans del subministrament de les vacunes polivalents. Les modificacions
de Mandillon arribaren al coneixement dels bacteriblegs locals. i. per exem-
- ple. es coneix que poc abans de finir la guerra s'aplicaren a petita escala.
Aconseguint uns exits indiscutibles. En conjunt, doncs, es pot afirmar que
en els nostres laboratoris microbiolbgics també es feren les primeres pro-
vatures pera obtenir i injectar les vacunes polivalents; una iniciativa que.
al marge d'altres consideracions científiques. manté la categoria d'una
signihcativa prioritat histbrica.
Una mateixa Iínia segueix, enllh de les aparentes conceptuals. el següent
article de la tria. Tata vegada que tractant d'evitar una gran despesa de medis
i sobretot perseguint la manera de vacunar massivament. s'ocupa de I'ob-
tenció de vacuna per via oral. Es fa esment al segon article d'Hervás. Con-
tribución al estudio de la vacunación por vía bucal, que sortí de la imprem-
la un any després d'esclatar la rebel.lió militar; exigeix una atenció raonable.
En I'escrit al.ludit es dibuixen nítidament quatre apartats ben definits.
En primer terme. I'autora, recordem Hervás, ofereix unes succintes notes
historiques. Remarcant que les primitives provatures d'A. Besredka en 1912
ja foren convincents. Besredka. partint de bacils paratífics destruits pel calor.
determina que administrats a rates per via oral neutralitzaven els matei-
xos germens en estat virulent. Pero. les recerques de Besredka. passaren
desapercebudes. Com tantes i tantíssimes vegades succeeix amb les obres
dels investigadors. Especialment. si no gaudeixen Cuna fama internacional.
Romangueren oblidades fins que després de les doloroses experiencies vis-
cudes duran1 la guerra del catorze. a meitat del 1919. les tecniques siste-
matitzades per Besredka s'aplicaren a la disenteria. colera. i. no cal dir. febre