catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contrlbucló clentiflca catalana a la rnedlclna 1 clrurgla de guerra
Martorell fos el director del centre. per cert amb una provada competencia.
instaurant unes iniciatives terapeutiques. respecte a les altres regions. que
el situaren en un lloc preeminent.
El Servicio de Sanidad del Arma de Aviación rendia una assistkncia complexa.
Globalment, abarcant tres grans capítols. A despit que ens interesa
el tercer no seria correcte ometre els restants. Ni que sigui gairebé a tito1
d'enunciat. El primer, doncs. abarcava les prestacions mediques a esquadrilles
i grups operatius. Estava integrat per un metge. un practicant i la
dotació d'una ambulancia preparada pera resoldre una urgencia quirúrgica.
A més s'ocupava del reconeixement dels pilots i personal fix. Amb potestat
pera subministrar directament una medicació bbsica. Perla seva banda, els
metges integrats en el segon apartat assistencial. sota la jurisdicció de la
Jefatura de Sanidad, menaven a terme la desinfecció i la desinsectació de
totes les instal.lacions. Procedint segons els dictats, o millar dit ordres. de
la Jefatura indicada. Toca vegada que actuava com a brgan distribuidor i recep
tor: aixb garantitzava una sistembtica revisió dels programes previstos.
El tercer gran capítol compren els serveis d'ambulbncies terrestres i
aeries. Amb la missió d'assegurar un transport rbpid dels ferits. Sobretot
en els casos de politraumatisrnes i de grans cremades. Certament. en la zona
republicana funciona, és ja hora de posar-ho en clar. el primer trasllat
- 156
aeri de ferits de guerra. En la historiografia b81.lica es configura com un
esdeveniment importantíssim, que ben poques vegades ha estat advertit, i
en la forma deguda. pels nostres historiadors. l. naturalment. menys enca-
ra pels foranis. $S més, els recordatoris no tenen ni tan sols en compre. que
les jerarquies sanitaries republicanes el posaren en funcionament a cava11
del trenta-set. Coincidint amb la ja comentada organització que s'empren-
gué pera superar el perillosíssim desordre imperant en el primer trimes-
tre sotmes a cepas. El transportes realitzava en uns aparells especialment
adaptats. Amb unes camilles i un minim de condicions per a sostenir el ferit
al llarg del trajecte. J. Paulino Pérez. protagonista excepcional. dóna unes
dades concises. fixant que s'emprava "... el avión Monospar ST 25. mono-
plano de ala baja Cantillever, bimolor. con una velocidad máxima de 209
kilómetros hora y con una velocidad de crucero de 193 kilómetros hora.
transformado en ambulancia en los talleres de Aviación del Palmar (Mur-
cia) con una capacidad de cinco plazas y portando dos camillas y los ele-
mentos sanitarios necesarios". Aquestes unitats. havent d'enlairar-se i d'a-
terrar en llocs inversemblants, que demanaven un coratge i una pericia
excepcionals. mai no es Iloarb prou el valor dels peoners de l'aviació. es
situaven prop dels fronts de combat. Per tal de facilitar el transport de les
ambulancies terrestres. Tant en la recollida del ferit corn en I'arribada a
I'Hospital Central. Sota aqueixes condicions el traumatitzat era ates en uns
Iímits de temps raonabie: realitzant les intervencions qiiirúrgiques amb unes
majors probabilitats d'kxit.