catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

L'aportacld local a la pslqulaCrfa de guerra, la parciclpacló d'Bm1ll Mlra
cirurgians i idhuc per quelcom metge en general. Justament. la prova prové
del propi Mira. quan consigna que tan sols tingué ocasió de traclar-ne
catorze, les quals. d'altra banda, es podrien restar de les indicades ja que
els automutilats venien d'alta dels corresponents centres quirúrgics. Mes.
continuant amb les nostres reserves, aixb només és una sola part de la qüeslió.
El quodlihet esta en que Mira, perseveran1 en les seves deries. dirigí
el tractament. un cop identificats ais psicbtics, vers la reconversió de soidats
a favor de la causa; afirmant. que en un noranta per cent de casos aconseguí
els resultats pretesos.
Una de les conlribucions més importants de Mira es refereix a les neurosis
de guerra. que suara s'ha esbossat a I'exposar rorganització dels Serveis
psiquiatrics. Apart d'acostar el gruix de les conclusions de Sacristan.
que sabem el nostre home tingué presents. doncs. nomes avancarem. amb
el propbsit de centrar la relació. que Mira meni a lerme aquest treball a
I'exili. Efectivament. el1 mateix ens dóna les referencies. durant els dos primers
anys /a en terres sud-americanes ana ordenant sistemiticament les
experiencies cliniques aplegades, perfilan1 signes clínics. precisan1 situacions
patolbgiques, manifeslacions psíquiques viscudes en casos especials.
i. en el transit de preparar el cicle de confer&ncies a I'Acad8mia de Medicina
de Nova York. ho refeu de cap a peus. Apart de les modificacions que 487
introduí en el moment de redactar el llibre objecte de cepas. La Psiquiatria
en la Guerra, dolent-se amb nostalgia que no comptava amb la seva biblio-
teca. i, encara que no ho expressa d'una manera oberta. creiem que lam-
bé evocan1 la qnantitat d'anotacions clíniques esparses les quals abandona
al produir-se la desfeta democratica: passem als fels histbrics que situen
I'aportació.
No es cap exageració critica afirmar, la bibliografia malgrat tendencio-
sa amb I'autor és prou explícita. que I'estudi de Mira sobre les neurosis
b&l.liques forma par1 de la historiografia psiquiatrica de guerra europea.
Mira, enfocan1 el treball. clarifica que "... para hacer nuestro trabajo fácil-
mente asequible a los médicos generales. seguiré una descripción de los
principales trastornos psiconeuróticos observados en la clínica psiquiálri-
ca de guerra. ateniéndome a la manifestación externa de los mismos". es
a dic. ens trobem davant un treball eminentment clhic. bé que no exempt
de I'estructura patogenica que el justifica i avala: en conson&ncia amb els
coneixements psiquiatrics existents a la decada dels quaranla.
Mira. dividí en cinc apartats clínics les pertorbacions neurbliques con-
dicionades pels factors bel.lics. El primer tracta de les alleracions psico-
motrius. entre les quals inclou els tremolors. lics, espasmes i cnntractures.
paresies i parilisis, convulsions, estupor, agitació. elació i desordres de
la parla. En conjunt, ho engloba com la palologia eferent dels sistemes de
relació del ser humi amb el seu entorn. Els tremolors els considera d'ori-
gen emocional. presenlant-se sota les caraclerístiques de moviments invo-
-