catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contrlbucld científica catalana a la medlclna 1 clrurgla de guerra
considerarles. por este motivo, como personalidades fuera de la zona media
de salud, es decir. enfermas". Sota aquestes clausules. en aquells anys sotmeses
a les primeres revisions, doncs, orienta el quadre vers la Patologia
bel4ica; bé que sense excloure altres tipus de factors causals.
Sacristán. comprova que els estats d'esgotament nerviós eren innegables.
Pera. al mateix temps. afegí que els casos purs eren raríssims. Degut
a que I'organisme huma disposava de sistemes de defensa especial contra
I'esgotament. Especialment, la propia fatiga tota vegada que els mateixos
símptomes aturaven la continuació d'un esforq perillós. El trastorn soiarnent
s'instaurava si per qualssevol causes fracassava el mecanisme de defensa.
En conseqüencia. la fatiga 6s la defensa espontania i natural que acompanya
a I'esforc pera evitar que la funció s'exhaureixi. Primordialment,
Sacristán es fonamenta en el concepte d'homeostasi que Cannon havia divulgatuna
decada abans. el qual definia l'autoregulació del cos huma gracies
a uns mecanismes reguladors humorals. Sacristán. conceptualment compartí
la formació de productes taxics. que podien influir negativament en
I'brgan sotmes a un esforc. Els estats d'esgotament provocaven unes alteracions
específiques en el funcionament de I'individu. les quals es manifestaven
exhibint una simptomatologia ben definida. Parlant del quadre clínic.
potser la part més original de I'article en comparació amb la bibliografia
- 428
corresponent. detalla que els afectats '... manifiestan irritabilidad de áni-
mo. imposibilidad absoluta de toda actividad física y psíquica, y a pesar de
una necesidad constante de descanso. la irritabilidad y la hiperexcitabili-
dad no les permite lograr el apetecido descanso. El sueño es deficiente y
la sensación de cansancio es, al despertar. más intensa que por la noche.
Estos síntomas se acompañan de cafalalgia difusa. dolores musculares. tem-
blor. astenia y parestesias. La sintomatologia es muy variada. pero sus sín-
tomas cardinales son los indicados. La sensación subjetiva de enfermedad
alcanza en estos sujetos un valor extraordinario. prestándoles un colorido
hipocondríaco que recuerda el estado afectivo de la neurastenia constitu-
cional". Salta a la vista que en aquesta transcripció, la qual s'ha cregut opor-
tú vessar-la íntegrament. no tan sols hi ha el resum d'una clínica clara i
rotunda, sinó el diagnbstic diferencial amb les neurast&nies idiosincrasi-
ques: no és necessari afegir res més en aquesta par1 concreta del tema.
Sacristán. oposem que sense saber-ho, fregava el concepte d'estrhs defi-
nit por H. Seyle (1907-1982) uns mesos abans. En un article publica1 a la
revista Nature que causa un reduit bé que fort impacte en I'ambit cienlí-
fic. Certament, la teoria del generaiadaptation syndrome no s'inslaura fins
que Seyle I'any 1950 publica The physiology and pathoiogy of exposure lo
stress. un liibre que amb poc temps s'ha convertit en classic. Sacristán.
voreja el fenomen de I'estres a pesar que passa. cosa per altra par1 Ibgi-
ca, directament a I'estat de fatiga ignoran1 els nivells d'alarma i de resisten-
cia. Malgrat que féu unes precisions completant el diagnoslic diferencial