catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

La contrlbucló clentiflca catalana a la medfclna 1 clrurgla dc guerra
miembro que ha quedado debajo". Breument, aquesla. mena d'axioma terapeutic,
que Bastos indui dels textos aleshores vigents, convé examinar-lo a la
llum de la crítica heurística que I'autor mena a terme.
Bastos. ataca directament les principals complicacions que podien sobrevenir
en aquests traumatitzals. El repas es exhaustiu. Plagat d'anotacions
al marge, enlengui's. en un sentit figurat. Primordialment, al nostre entendre.
excei.leixen set aspectes puntuals que foren reconeguts en els centres
de la zona republicana. Alguns d'ells adhuc figuren en ulteriors tractats
de Cirurgia de guerra que el lector interessal trobari en la bibiiografia
consultada. Bastos. en primer terme demostra que la lligadura a distancia
interferia raparició d'accidents a I'entorn de la zona lesionada. De la mateixa
manera que evitava aneurismes. trastorns vasomotors de tipus espistic
i perforacions trbfiques. Les xifres globals que Bastos maneja en el
Patamiento de las heridas vasculares de los miembros. els detalls de les
quals malauradament s'ha foraviat. o tal vegada no he sabut trabar. autoritzen
aqueixa practica quirúrgica preconitzada pel gran cirurgia aragonhs.
Es més, atenent el segon dels se1 aspectes puntuals emplacats. segons les
indicacions de i'autor queda instaurada en aquelles situacions bhl,liques.
cataclismatiques per naturalesa. en les quals I'enorme quantitat de ferits
obligava a intervenir amb una celeritat eficac: inexpiicablemenl. aquesta
- 224
aportació d'urghncia de Bastos tampoc no ha esta1 reconeguda en I'ambit
de la Cirurgia vascular de guerra.
El tercer aspecte atansa les sospites que s'havien de tenir en compte
abans d'indicar una lligadura restauradora en els Hospilals d'avancada. Res-
saltan1 les sorpreses. que segons Bastos era capac d'amagar un projectil.
Car. no resultava infreqüent. trobar-se amb més d'una secció. entre unes
distancies reiativament curtes. del vas afectat. Bastos. atenent aquesta even-
tualitat. considera que la lligadura a distancia en certa manera actuava a
tito¡ preventiu. Es més. i amb aixh passem al quarl aparta1 previst. sota
aqueixes premisses la consegüent isquemia permetia afinar la inspecció
ocular. i. ensems. buidar els hematomes. Amb independencia d'arranjar
altres destroces organiques que poguessin coexistir. Car. agafanc un exem-
ple. en les fractures estellades d'húmer les hemorragies eren profuses i
no sempre venien dels grans troncs arterials: Bastos. subratilem, esbossa
un detall diagnhstic que fins ben avancada la segona conflagració mundial
no es va preveure adequadament.
El cinque aspecte estableix que davant una manca de pols radial era pre-
ceptiva la lligadura consignada per damunt de les ferides arterials seques.
Perque. adverteix Bastos. en "... estas condiciones, de que los libros no nos
hablan. pero que nos presenta la realidad. el problema de la ligadura en las
heridas arteriales de los miembros. queda totalmente simplificado. Puesto
que en el miembro superior puede contarse siempre con el restabieci-
miento de la circulación, por muy alta que se haga la ligadura...". Sobre