catalana a la medicina 1 cirurgia de guerra - Fundació Uriach 1838

Prlmeres actuaclons qulrúrgiques 1 mt?diques en les linles de foc
al contingut prbpiament medic. que Lluesma Uranga lingué ocasió de viure
des de I'Hospital Militar no$, prop del front madrileny; centre. afegim de
passada. que alguns dels nostres cirurgians també conegueren més o menys
directament.
Lluesma Uranga, a partir de les consideracions tebriques suara resumides.
instaura unes diferencies entre les propietats de I'agent invasor i
el subjecte que rebia I'impacte. Aixb permetia identificar els ferits amb armes
automatiques a una distancia que oscil.lava entre tres-cents i sis-cents
metres. ja que les fractures. deduia, en aquesl cas eren les anomenades en
"ales de papallona". També lingué ocasió de reafirmar. un lestimoni científic
més. que lleva1 d'excepcions la regla era trobar-se amb fractures comminuta.
Perb. determina. duran1 els contraatacs en virtut de la lensió 1'0s
resisteix. i. aleshores. resulta que la fractura es produia a uns vint centímelres
per darnunt de I'impacte del projectil. Particularment, en les ferides
de bala. A conlinuació. verifica que les fractures per esclat no pressuposaven
els efectes d'una major forca. donat que depenien de la naturalesa de
1'0s. i. per altra banda. de la deformació de I'objecle agressiu. Obviament.
la llista d'observacions és Ilarguíssima. Ací tan sols s'ha pretes incloure les
més essencials o significatives. O les suficients. tanmaieix. pera poder estendre
folgadament les conclusions de I'autor; separem-les tot justifican1 que 199
responen a qüestions clíniques.
Lluesma Uranga. defensa que davant els forals d'entrada i de sortida del
projectil. en el supbsit que la inspecciá fes sospitar interseccions amb 1'0s
principal, i un cop descarlada una possible impotencia funcional o un escurca-
ment de I'extremitat. apamada la situació traumitica el malalt s'havia d'e-
vacuar sense demores. Ho fonarnenta amb un bon nombre de casos clinics
que assistí al principi de prestar serveis a I'Hospital eSmentat. Mes. Llues-
ma Uranga, curiosament dona tanta importancia a I'exploració física com a
la radiolbgica. Cosa que tot i suman1 les limitacions dels aparells de RX no
és raonablement acceptable. Perb, a les primeres Iínies de foc amb pocs
medis tecnics, la semiologia preconitzada per I'autor esdevingué molt útil.
A I'igual que en els centres de tria de soldals abaluts. no sempre amb el
material suficient per a atendre grans partides de traumatitzats. Ara. és evi-
dent que I'escrit manlenia, gairebé incblumes. els principis d'una Trauma-
tologia classica; el proper articie, també signat pel nostre home, ho reafir-
ma amb matisos que avial es tindra ocasió de veilre.
Ens referíem a Las heridas deguerra de ia región de la cadera. el qual.
aquesta vegada. Lluesma Uranga el signa com a Cap de I'Equip Quirúrgic
del Cos de Sanitat de Carabiners. En el transcurs del mes de gener del tren-
la-vuit. Cs a dir. transcorregul un temps en el que ja es comencen a per-
cebre unes millores heuristiques, unes conclusions quirúrgiques amb un
major fonamefit de causa científica, Mt cercant una expressió entenedora.
No obstant aixb. Las heridas de guerra de la región de la cadera acusen cerls
-